El que més impressiona dels Estats Units és l’escala dels seus fenòmens atmosfèrics. Per més que el canvi climàtic ens compliqui la vida cada vegada més a la costa mediterrània, qualsevol episodi d’allà no té punt de comparació amb els nostres. L’huracà Milton sembla que pertany a aquesta categoria de “tempesta monstre”.
M’ha fet recordar l’huracà Sandy, de l’octubre del 2012, amb vents de 140 km/h, que va inundar mig Manhattan i va deixar sense llum durant dies milions d’habitants de Nova York. Vaig viure les apagades i les inundacions personalment, però si alguna experiència no oblidaré mai va ser la de l’última connexió des de la càmera que Eurovisió va instal·lar a Battery Park, davant de l’Estàtua de la Llibertat. Així que vaig acabar el directe amb el TN vaig posar-me a caminar a correcuita cap a l’hotel, confiat que aturaria el primer taxi que passés. Va ser en va. El Baix Manhattan ja estava absolutament desert, en alguns moments el vent no em deixava avançar, es desprenien elements de les façanes, volaven senyals de trànsit i vaig ser esbroncat des del megàfon d’un cotxe patrulla de la policia metropolitana de Nova York, perquè a aquella hora tothom ja havia de ser a casa. Xop de cap a peus vaig trobar recer al vestíbul d’un hotel, on un taxista que deixava passatge i plegava em va agafar perquè l’adreça que li vaig donar era en el camí de casa seva. La sensació d’indefensió, fins i tot dins d'una ciutat com Nova York, feia venir por. Fer-se el valent és suïcida.
Per això, quan algun col·lega destinat als Estats Units em demana consell, el primer que li recomano no és bibliografia sinó que estigui en forma i es prepari per suportar tempestes de neu, tornados i ventades com mai no haurà experimentat a la seva vida.