Dimecres a Els matins de TV3, Pere Bosch (en absència de Lídia Heredia) entrevistava la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, per parlar dels nous passos per divulgar l’obra de govern. La portaveu anava vestida amb una americana blanca i, a sota, un top camiser sedós de color gris que mostrava el seu escot i l’inici de la regatera. A mesura que avançava l’entrevista es va intuir certa preocupació des de realització per dissimular o cobrir-li aquella part del cos. La impressió en pantalla d’un rètol més ample amb les declaracions de la convidada feia que la regatera quedés amagada sota les lletres. Un petit ajust de l’enquadrament va aconseguir tapar-ho de tal manera que tot semblés una mica per atzar. Quan duien set minuts de conversa, el presentador va donar pas (per lògica del guió) a un vídeo. Al tornar a plató, amb un pla general, vam veure com la portaveu semblava col·locar-se bé l’americana. Amb un to una mica irònic, Plaja va repetir l’última paraula que ella mateixa deia en el vídeo. “Disbauxa...”, va dir amb un somriure. Però quan realització va tornar a mostrar-la amb un pla mitjà els espectadors que s’hi havien fixat van poder apreciar un canvi significatiu. El top de color gris li quedava més amunt i li tapava la regatera. A partir d’aquell moment la preocupació per la ubicació del rètol ja no semblava tanta. És més, durant els quatre minuts posteriors es va recuperar un rètol més estret de color vermell, en comptes del rètol més ample que fins aleshores s’havia prioritzat en pantalla.
Minuts després, en un altre bloc del programa, va ser la periodista Mayka Navarro qui va confirmar el que havíem intuït. Descordant-se el botó de dalt de la camisa com a mostra de solidaritat, va afirmar amb contundència: “Vull reivindicar la pitrera de la portaveu del Govern, que de manera incomprensible ha sigut censurada”. Va recordar el lema de la cançó de Rigoberta Bandini sobre el perquè de la por a les tetes i va afegir: “A mi les tetes de la Patrícia Plaja no em fan cap mena de por. Al contrari. Ella ha de vestir com li doni la gana”.
Segurament, el fet que Patrícia Plaja tingui un càrrec públic de representació de govern pot haver extremat un decòrum per part d’alguns responsables televisius, ajustant-se a unes inèrcies estilístiques més aviat conservadores i caduques. Fins i tot aplicant aquella prudència paternalista de fer-ho pel bé de la mateixa protagonista. Si en aquella cadira hi hagués hagut una cantant o una actriu potser no s’haurien pres les mateixes precaucions, perquè els escots en general i les regateres en concret sempre s’han tolerat millor en l’àmbit de l’espectacle que en el de la política. És aquella càrrega històrica tan feixuga de les dones sobre els nostres cossos i la credibilitat. El problema de fons, però, és més greu. L’incident ha provocat que, a hores d'ara, l’entrevista amb Patrícia Plaja hagi transcendit i s’hagi fet viral per una qüestió de mamelles i no per tot el que la portaveu del Govern ha explicat sobre aspectes que ens afecten a tots els ciutadans. A partir d’ara, a TV3, esperem que ningú gosi tenir por dels pits de qui sigui. Però sobretot no permetem que una anècdota com aquesta es prioritzi i eclipsi la feina i la trajectòria d’una professional.
