'Populisme' ve de 'poble'

L'aplicació del decret de mesures d'estalvi energètic ha fet tornar a la primera línia els defensors del sentit crític fet a la pròpia mesura. El periodisme de carxofa, que molts telenotícies ofereixen com a plat fort o plat únic, ens deixa davant de restauradors, comerciants o clients que apareixen en pantalla, sovint ofesos o enfadats, per deixar-nos clar que tenen un sentit crític molt afinat. “Jo és que soc molt crític”, afirmen, per després expressar que “la gent, quan surt a prendre una canya o un gelat amb aquesta calor, ha d'estar còmoda”. Els drets fonamentals els tenen clars.

Ciutadania que generalment no exerceixen el sentit crític davant de cap de les desigualtats, les injustícies o els abusos de poder que presencien cada dia, però que no dubten a posar el crit al cel si se'ls demana que es posin una vacuna o que regulin la temperatura de l'aire condicionat. Ciutadania que consideren que ningú els ha de demanar que facin res pel bé comú, perquè ells ja paguen impostos (si en paguen). Ciutadania que es neguen a complir normes en nom de la llibertat, que, tant o més que el patriotisme, sovint és el refugi o l'excusa preferida dels cínics. La llibertat: una idea per la qual tampoc han fet res mai (més aviat han defugit qualsevol ocasió de pensar-hi), però que tenen perfectament clar que significa no haver de fer res que no els vingui de gust. Molts dels comportaments i les actituds que fan malbé les nostres societats venen de les elits, però no només d'elles: la resistència a qualsevol millora ve sovint dels qui n'haurien de ser els primers interessats. La paraula populisme ve, com és bo de veure, de la paraula poble. I nosaltres, el poble, som sovint acomodaticis, hipòcrites, insolidaris i ganduls.