"Ponts d'enteniment amb Entesa"

Aquest titular no és inventat i evidencia que calquem del castellà no només quan diu amb dues paraules el que nosaltres diem amb una -amb l'excusa que precisa més-, sinó també quan expressa amb un mot dos significats per als quals el català en té dos.

Entesa i enteniment , com entente i entendement en francès, són dos noms que han derivat d'un mateix verb, entendre . El primer té tant el sentit col·loquial d'entendre's amb algú com el polític d'acord entre dos estats. Diu l'adagi que "val més una mala entesa que un bon plet".

L' enteniment té un vessant filosòfic com a facultat de comprendre i una altre de popular com a sinònim de seny o senderi . Aquest últim sentit dóna expressions tan gustoses com beure's l'enteniment (perdre el seny) o ser curt d'enteniment .

També tenim entenimentat , un adjectiu que sol qualificar els joves potser perquè sembla remarcable que ho siguin: "Jovent i enteniment no hi és tot a un temps". En trobo un bon exemple al Romanç del goig de tenir germana de Guerau de Liost: "Joveneta que és i entenimentada".

Entendimiento té també el sentit més filosòfic d' enteniment però des de fa uns anys la RAE també recull el de bon acord entre governs i pobles, que només podem traduir per entesa .

El titular del títol, però, planteja el problema retòric d'haver de repetir entesa . L'Entesa és nom propi i no es pot canviar. Haurem d'escriure, doncs, ponts de diàleg, vies d'acord, etc. Tot menys deixar un barbarisme flagrant per evitar repetir una paraula.