Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma (1933)

De l’entrevista de la periodista Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) al filòleg Pompeu Fabra (Gràcia, 1868 - Prada, 1948) publicada a L’Opinió (17-X-1933). La Càtedra Pompeu Fabra celebra avui a l’IEC (carrer del Carme, 47) i demà a la UPF (Campus de la Ciutadella) la desena Jornada Científica, dedicada enguany a la llengua a la universitat.  

[...] La Universitat Autònoma obrirà les seves portes i càtedres el 2 de novembre. [...] El president del Patronat de la nova Universitat és l’il·lustre filòleg i catedràtic de Filosofia i Lletres, Pompeu Fabra: “Les reformes que hem introduït a la nostra Universitat –ens diu l’autor del Diccionari de la Llengua Catalana– no violenten ni malmeten res. Són naturals, necessàries. Hem començat per deixar que cada alumne i cada professor expliquin la seva classe o facin preguntes i exercicis en la llengua que vulguin: castellà o català. Si hi ha un professor castellà que no sap la nostra llengua, donarà les seves classes en castellà. Si hi ha un alumne que no parla el català, parlarà i escriurà en la seva llengua i se li contestarà igual”. [...] “A l’entorn dels exàmens d’ingrés hi ha hagut una falsa alarma –continua dient-nos el gran mestre–. S’ha dit que aquests exàmens eren tan difícils i tan intransigents, que ningú no podria entrar a la nova Universitat... I ja ho veieu: aquests exàmens són tan simples, tan elementals, que es redueixen a veure si els alumnes saben bé el català i el castellà, i provar si entenen una llengua estrangera: francès, anglès o alemany. Perquè jo he vist exercicis de Farmàcia i de Dret escrits amb una lletra d’aquelles de les cartes de les minyones, amb una ortografia lamentable i una sintaxi tristíssima. I això, a la Universitat, no pot ser... Els exàmens generals de català i castellà consistiran a donar a l’alumne un text per traduir-lo de l’un a l’altre idioma. Per tal de veure si sap almenys una llengua estrangera –cosa no solament necessària, sinó àdhuc imprescindible en una persona que es disposa a aprendre una carrera, puix que aquesta persona es veu obligada, una infinitat de vegades, a haver de consultar llibres, annals i revistes estrangeres– es dona a l’alumne un text en francès, anglès o alemany, i se li fa fer un resum d’aquest text. D’aquesta manera es comprova si l’alumne entén aquella llengua i, de passada, s’observa la seva capacitat d’interpretació” [...] “A nosaltres –diu Fabra– ens interessa tant o més que la quantitat, la qualitat de l’alumne. Aspirem a què de la Universitat de Barcelona surtin autèntics facultatius. Gent veritablement apta i completament preparada. La primera promoció de la nostra Universitat, en aquestes condicions, ens donarà un crèdit incalculable. Aquells que aspirin a un veritable ensenyament, vindran a cercar-lo a Barcelona, i serem, dintre de poc, un dels principals fogars de cultura del món. Ara mateix, només l’anunci del nostre pla i de la nova estructuració, ha fet que vinguessin a matricular-se per al primer curs molts de nois castellans i àdhuc una colla de sud-americans...” [...]