Si la polla no hagués sigut xica...

El vell embarbussament té múltiples versions. Dalí i Monzó diuen el mateix que diu la meva mare, però els temps canvien, i aquests dies sentim a la tele com, entre els més joves, la po lla es fa gallina, els polls ja no són bacarics sinó ballarics i, sobretot, sigut passa a ser estat . Una correcció , feta en part d'inèr cies i d'irreflexió, passa per sobre del que dèiem i esmena la pla na a Dalí i Monzó.

I és que la nova versió obre un seguit d'interrogants. Per què la polla es fa gallina? No és tan estrany: tots ens fem grans. Per què els bacarics són ballarics? Podríem dir que es tracta d' una altra versió, però la mare, l'actual ga llina, és tan bacarica com sempre. ¿Podem parlar, doncs, de mutació genètica o és, simplement, que s'han embarbussat? Pa radoxalment, l'únic que ho diu seguit i bé és Monzó, de famós quequeig, perquè Dalí - per dir-ho així - es fa amb la polla un embolic.

Però jo ara em vull centrar en el canvi de sigut per estat . En el pròleg del 2009 al seu llibre Plantem cara , que és un recull d'articles, Joan Solà diu que un dels detalls gramaticals que ha unificat és escriure sempre sigut el participi de ser . Dalí, Solà, Monzó i la meva mare s'inclinen per sigut però als joves d'avui els sembla més correcte estat . És un tema amb tantes implicacions que el deixo per demà. Ara: el que sembla clar és que, pel que fa a identitat lingüística, més que "som com som", "estem com estem".