Política i pandèmia

Si algú esperava que en una situació de pandèmia mundial els polítics espanyols i catalans aparcarien el càlcul electoral anava ben errat. Pedro Sánchez hi va veure una oportunitat de consolidar-se com a megalíder amb l’estat d’alarma i la centralització de competències, fins al punt que en un primer moment va apartar el seu soci Iglesias del gabinet de crisi. JxCat primer i ara ERC no volen pagar el preu de donar suport a l’estat d’alarma tot i no tenir un pla B per mantenir el confinament. Confien que algú altre ho farà. Aquest algú podria ser Inés Arrimadas, que d’aquesta manera obtindria una porció del protagonisme perdut. Pablo Casado ha olorat sang i vol aprofitar la crisi sanitària per fer caure el govern d’esquerres. I li és igual el preu. Iñigo Urkullu està nerviós i vol fer les eleccions basques ja. Com? Fent servir el seu grup parlamentari a Madrid com una palanca. Vox, com la CUP, està còmode en el no a tot. Volen que caigui el sistema sencer. ¿Hi ha algú que actuï només guiat per la responsabilitat? Potser Joan Baldoví...