Per què 'polarització' és la paraula de l'any?
Polarització és la paraula de l’any segons la Fundéu. La Fundéu (Fundación del Español Urgente), vinculada a la RAE i a l’agència Efe, tria anualment un mot que defineixi l’any que es deixa enrere. Si en altres ocasions s’han elegit paraules com populisme (2016), confinament (2020) o vacuna (2021), des de la Fundéu han considerat que polarització és el terme de l’any 2023, una paraula que s’ha imposat a onze candidates més, entre les quals figuraven amnistia, ecosilenci, guerra, humanitari o macroincendi.
Des de la Fundéu expliquen que la tria de la paraula polarització es deu a la seva gran presència en els mitjans de comunicació durant aquest any i, també, a l’evolució del seu significat al llarg del temps. I és que la polarització, que originalment s’emmarcava en el camp de la física i de les ciències en general, ha eixamplat la base conceptual i s’ha tornat molt més transversal, instal·lant-se en àmbits que van més enllà de l’entorn científic i esdevenint un mot habitual en les esferes política i social. No és estrany que sigui així: al capdavall, el verb polaritzar significa orientar en dues direccions contraposades, i si hi ha un fenomen que s’ha mantingut a l’alça durant aquest 2023 és, justament, la tendència a analitzar el món des dels extrems; en clau de blanc o negre; sense espai per a uns matisos que podrien ser considerats sospitosos d’amagar postures relativistes o equidistants.
La polarització agafa embranzida a les xarxes socials, on la síntesi inherent als tuits sol derivar en postures més contundents: si quan ens topem amb el titular d’una entrevista sabem que, en llegir la conversa sencera, podrem afegir un context necessari per entendre’l bé, el tuit és titular sense cos, sentència sense al·legacions, reclam sense lletra petita. No és senzill determinar si la polarització neix a les xarxes i s’estén a la vida real o viceversa, perquè fa massa temps que els dos registres es retroalimenten per bé i per mal. Els símbols, però, es difonguin per on es difonguin, són claus en aquesta polarització generalitzada, fins al punt que gairebé cada símbol té un símbol que el contradiu, i alhora els símbols sembla que es distribueixin en packs indivisibles que anul·len l’existència de la contradicció, el conflicte, el dubte.
A les Balears, per exemple, la polarització actual és molt més escandalosa que la de fa unes dècades, per això ara és impensable que els partits de dretes siguin, posem per cas, conservadors i liberals en l’aspecte econòmic i en el model turístic i que, en canvi, demostrin tolerància, respecte i fins i tot suport al català, la llengua pròpia de les Illes. La polarització a Catalunya també ha crescut més i més des de l’inici del Procés, i la guerra a Gaza ha estat un altre pretext per als posicionaments rapidíssims.
En anys anteriors, les paraules elegides per la Fundéu van ser més simpàtiques, com ara selfi o emoji. Enguany, en canvi, ens ha tocat un mot dens, complex, poc optimista. Esperem que l’any vinent ens dugui paraules més encoratjadores. Bon 2024!