POL IZQUIERDO

COM CADA DIA em llevaré una mica abans de les 7.00, però com que és divendres ja em llevaré d'una altra manera. Em dutxaré i despertaré la meva filla, que és un dels esforços titànics de cada dia, perquè acostuma a tenir molta son i li fa molta mandra vestir-se, rentar-se la cara i les dents. Segurament plorarà una mica. Després esmorzarem, l'acompanyaré a l'escola amb la meva dona i aniré cap a la feina. Acostumo a arribar-hi cap a un quart de nou, i avui m'espera jornada de muntatge, que vol dir que em passaré gairebé tot el matí a la sala de postproducció amb dues companyes muntant el desè capítol d'aquesta temporada de Veterinaris . A les 12.00 tinc una reunió per preparar una nova sèrie que s'estrenarà, en principi, el febrer de l'any que ve, i això ja m'ocuparà fins a l'hora de dinar. Suposo que menjaré a la feina abans de marxar, però també és possible que al final decideixi anar-me'n cap a casa i dinar més tard. De fet, alguns dies dino cap a les 18.00, i així faig només un sol àpat. En qualsevol cas, a quarts de cinc aniré a buscar els nens a l'escola, i després tindré partit de futbol amb el meu fill gran a Can Caralleu. Reconec que, mentre miro el partit, sóc bastant hooligan . Acabat el futbol, la idea és sopar a casa, i després ens posarem a mirar la tele. Hi estic bastant enganxat, però trobo que el divendres és un mal dia, o sigui que segurament ens posarem una pel·lícula en DVD. La meva dona s'adormirà al cap de deu minuts i jo, segons com vagi, potser arribaré fins al final o potser també cauré abans d'hora.