El poema de la rosa “al” llavis

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha enviat un document en què ens explica que a cal batxiller hi ha novetats. I perdonin-me, sisplau, per la paràfrasi. Es veu que per a les proves d’accés a la universitat del 2025 de llengua i literatura catalana i castellana “ja no hi haurà lectures obligatòries”. És una notícia coherent i valenta.

Algú dirà que els estudiants han d’haver llegit obres de la literatura, obligats, perquè si no abandonaran aquesta vall de llàgrimes (perdonin, sisplau, la cita) sense haver-les ni ensumat. Però no cal. Les lectures obligatòries, avui dia, només serveixen per donar feina als youtubers que te les expliquen en vídeos. La prova de la coherència de la mesura la té el mateix document que envien els nostres savis. En un moment donat llegeixo això: “En el bloc corresponen a literatura, es proposaran dues opcions amb breus textos al voltant dels quals es faran preguntes d’educació literària”. Tot seguit s’esmenten els “breus textos” (no fos cas que a algú li agafés hèrnia), i entre els breus textos hi ha El poema de la rosa al llavis de Joan Salvat-Papasseit.

Que la persona que redacta la fi de les lectures obligatòries escrigui “bloc corresponen”, sense t final, i que la persona que redacta la fi de les lectures obligatòries rebategi El poema de la rosa als llavis per El poema de la rosa al llavis (és que aquest poeta, també, quines ganes que tenia de concordança...) demostren que les lectures obligatòries no serveixen per a res. Pots treballar al departament d’Ensenyament escrivint com vulguis. Vull dir, al Departamen d’Ensenyamen. I ara els deixo. Vaig a dur-me ampolla d’aromes de Montserrat al llavis.