La poca vista del ‘.Cat’
El .Cat d’aquest dijous no era especialment diferent de molts altres que s’han emès durant la temporada. En plena ressaca de les eleccions i amb les sensacions pels resultats encara molt tendres, s’ha aixecat la polèmica pel biaix a l’hora de seleccionar els participants. El tema del programa era “la salut del procés” (en paraules d’ells mateixos) i l’anàlisi de les opcions del famós full de ruta que traçaran els diferents partits i entitats sobiranistes de cara a les properes eleccions. ¿Ha de ser possible a la televisió pública mantenir un debat sobre el sobiranisme només entre els partidaris sobiranistes? Per descomptat que sí. Igual que si es fes un debat sobre la salut de l’esquerra a Catalunya no caldria que hi anessin els partits de dretes, i a l’inrevés. El servei públic demana obrir sempre el ventall de punts de vista, però això no obliga que per a tots els temes hi hagin de ser sempre tots els representants polítics. Cada programa ha de considerar quins són els actors necessaris per abordar amb honestedat una qüestió determinada. La selecció determinarà la qualitat periodística i l’espectador ho podrà jutjar en conseqüència.
Una altra cosa és analitzar el .Cat d’aquest dijous en un sentit més periodístic. ¿Era aquest el tema polític de la setmana que havien de tractar? ¿Era aquest el tema més oportú a debatre? En això ja discrepo més. Tenint en compte els resultats electorals de les municipals potser l’actualitat demanava analitzar la tendència de vot que han demostrat els electors. Valorar l’auge de BComú i què significa que una activista que ha plantat cara al poder ara formi part d’una estructura de poder, analitzar què hi ha darrere d’aquest increment del vot social... Caldria saber les raons per les quals el .Cat va optar per posar la directa i disseccionar amb tanta precipitació el full de ruta del sobiranisme de cara al 27-S, com si ens vingués de tres setmanes saber-ho.
El programa ha demostrat poc ull a l’hora de preveure la polèmica que podia generar. Un error típic de la cadena, que, tot i saber-se en el punt de mira, pren de tant en tant decisions poc oportunes que faciliten l’atac. Un d’aquells gols en pròpia porta. Potser el .Cat s’està recolzant d’una manera excessiva en el sobiranisme, com un reclam que li assegura audiència. Però el que és injust i exagerat és condemnar una cadena sencera, qüestionar-ne la qualitat i dubtar del paper de la tele pública per aquest programa.
