La consellera de Feminismes va explicar, ho llegíem a l’ARA, que regalarien “compreses reutilitzables, copes menstruals i calces absorbents per a totes les dones (i homes trans) de Catalunya”. En Cruanyes també parlar de les “persones que menstruen” al TN. En fi. No sé jo si (totes) les persones menstruadores necessiten calces i copes menstruals o, potser, altres adminicles adaptables i reciclables tots ells. La meva iaia feia servir els famosos i terribles “panyos”, que costaven molt de netejar. Jo trobo que, pensant en la (persona) menstruadora que pugui tenir una “matança de Texas” cada mes, no estaria malament que també regalessin compreses, però les compreses no són reciclables i queda malament, suposo. Segons quina nit en segons quin llit aliè, la compresa “nit” et salva (i no només l’eslip). La prova d’això és que als bebès no els posaríem bolquers reciclables i abans es feia. Tot això, ens diuen, és per la “pobresa menstrual”. I és cert que menstruar és car, però qui és pobre menstrual, també és pobre cereal o pobre teatral o pobre incontinental o pobre facial o pobre capil·lar. Si no en tens per a compreses, no en tens per anar al teatre ni per comprar-te bolquers no menstruadors, ni per anar a l’esteticista, ni per anar a fer-te unes rastes. Entenc que desmembrar la pobresa ens fa ser més conscients de les mancances dels diversos col·lectius, però en aquests moments de la vida la pobresa més grossa, la que ens condiciona totes les altres, és la pobresa habitacional. Que t’apugin la hipoteca tants diners cada trimestre ara mateix i, per tant, que t’apugin el lloguer, és el que fa que siguis pobre. Pobre del tot. Pobre restauranter, pobre extraescolar, pobre floral, pobre de solemnitat.
