Qui hagi llegit Astèrix coneix aquella frase que diu: “Tota la Gàl.lia és ocupada pels romans. Tota? No! Un llogaret habitat per gals indomables rebutja ferotgement l’invasor. I la vida no és gens planera pels petits campaments de Babaòrum, Aquàrium, Laudànum i Petitbònum” El poblet d’indomables gals representa el “no-tot” de la Gàl·lia romanitzada. Disposen d’una poció màgica que els fa invencibles. Les incursions als campaments romans són tan intenses que l’enemic fuig, cridant “prou, prou!”I fa molta gràcia.
El poblet d’indomables contra els romans podria ser una metàfora sobre la política de poca volada que colonitza l’educació. Vivim temps d’aplicatius, moodles, requeriments ministerials, regulacions administratives i proves PISA. La normativització i la regulació orientades a resultats obliga qui es dedica a la pràctica educativa a protegir-se d’un control extern que l’administració del formulari exigeix costi el que costi i que podríem comparar a la invasió de la Gàl·lia. Un cas seria el requeriment ministerial que aquesta setmana ha encapçalat els titulars dels mitjans i que plantejava reduir les literatures, fins ara a segon curs de batxillerat, a matèries optatives a primer curs. Heus aquí una temptativa barroera de colonització pedagògica per part de la política, que històricament ha volgut aferrar l’educació per controlar la dimensió indomable de la societat. Sòcrates representa aquest vessant indomesticable de la possibilitat de pensar i d’enraonar. El filòsof atenenc fou condemnat a mort perquè es dedicava a molestar els ciutadans preguntant coses fora de programa. Volia demostrar que, en efecte, quan parlem no sabem gaire bé què estem dient. Una cosa és ensenyar el que toca i una altra de molt diferent trobar-te a primera hora del matí amb els estudiants del teu grup completament adormits perquè s’estan a TikTok fins altes hores de la matinada. Tanmateix, hi ha atacs, com el d’aquest requeriment ministerial, que deixen els gals molt tocats. Llavors, cal fer incursions, donar d’amagatotis als alumnes aquell llibre que no està inclòs i que els pot interessar, parlar del que hi ha més enllà del previst. Els gals del poblet d’indomables escolten, veuen, actuen. I la seva acció consisteix a esquerdar un sistema que abarateix el valor humà d’alumnes i professors, convertint-los en un número a l’estadística que toca. Al capdavall, eduquem amb allò que som, la fusta subjectiva i la força vital que ens mou, la nostra singular poció màgica. Un estudiant em diu: “hi soc sense ser-hi”. La política de poca volada, que administra els cossos convertint-los en coses sense història ni narrativa, provoca aquest efecte de domesticació: no hi ets, perquè el teu desig és absent de la vida, perquè en la gestió dels objectes res no queda per fora de l’aplicatiu ni tampoc per dins del que vivim i imaginem viure, en bona part gràcies a l’obra dels grans escriptors de la literatura. Per això el poblet d’indomables ha de seguir atacant “una vegada i una altra, ferotgement, l’invasor.”
