El PNB, al rescat de Rajoy i del concert

El PNB ha fet de PNB de tota la vida i ha salvat els pressupostos a Rajoy. Negociació i caixa cobri. Sense sentimentalismes a la catalana. Quan a Catalunya es pretenia reformar l’Estat i es parlava de responsabilitat, els bascos negociaven amb la capacitat d’influència que donen els trets per l’esquena una nit de novembre o els cotxes bomba en una caserna o un supermercat. És tabú dir-ho, però la posició de privilegi del concert basc no respon només a la tradició històrica i la negativa pujolista a recaptar impostos, sinó també a l’esmolada capacitat de negociació política i a l’afegit de dissuasió que va aportar el sector violent al País Basc. El resultat avui és que un ciutadà del País Basc (6% del PIB estatal) rep per càpita més del doble que un ciutadà que viu a Catalunya (19% del PIB). Un altre fet diferencial és que tots els partits bascos defensen el règim foral i ni el PP gosa parlar en contra d’un sistema insolidari que suposa un privilegi respecte a la resta de l’Estat.

Catalunya ha deixat de queixar-se i de voler transformar Espanya. Quan algú es pregunti encara per què, pot repassar el funcionament del sistema de finançament espanyol i la llista d’incompliments amb Catalunya quan s’ha pactat una millora. Però l’esperit Sazatornil va de baixa: les negociacions requereixen confiança i a Catalunya no només està trencada pels incompliments sinó que políticament s’ha perdut l’interès per viure en el victimisme. A l’Estat no hi caben dos concerts i Catalunya n’ha de ser conscient.