Ja és mala sort que, amb tanta sequera, tantes piscines - refugis climàtics a disposició, i tantes dessaladores flotants, toqui precisament que plogui els dies assenyalats. És el que es preveu per Sant Jordi. Si es confirma, començarem a pensar que la meteorologia treballa en contra de la lectura. Com si fos una feina que calgués fer. El cas és que, si les previsions no fallen (les previsions és possible que fallin, que per això són previsions), ens podem trobar amb un altre Dia del Llibre ple de paper mullat. No hi ha pitjor combinació que l’aigua i el paper. M’equivoco. És pitjor la de psicòpata i més votat, o la de Junta Electoral i Ciutadans. Encara que la de l’aigua i el paper no es queda curta, no va primera al rànquing de males combinacions. Però, esclar, ara l’aigua sí que va per davant de tot. Volem aigua. Necessitem aigua. Així que no podem ni proposar fer una d’aquelles tries nefastes de l’estil: "Qui estimes més, la mare o el pare?" (i/o totes les combinacions existents en la diversitat familiar actual). Per cert, encara hi ha persones adultes que ho pregunten a les criatures. I després ens exclamem de l’educació a les escoles. Espera, que em desvio. L’aigua i Sant Jordi. Fatal. Hauria de ploure abans i després. Però el 23 d’abril quedar alliberat. Això que la climatologia sigui tan capritxosa i el canvi climàtic tan inclement és molt injust. Encara que si hi aportem un punt de vista excepcionalment optimista, potser la pluja servirà per no parlar dels llibres més venuts sinó dels que s’han mullat menys.
Sigui com sigui, Sant Jordi se celebra i l’arribada de la pluja també. De totes maneres, si algú té un contacte directe amb els núvols, podria dir-los que aniria molt millor que descarregués el dia de l’exhibició de la Fórmula 1 a Barcelona, promoguda per l’Ajuntament. Els cotxes, si es mullen, ho agraeixen. I s’estalvien el túnel de rentat. Per això un bon aiguat durant aquest esdeveniment és molt més propici que la pluja que es preveu pel Dia del Llibre. Encara que el més propici del tot fora no fer aquesta exhibició. Ni amb pluja ni sense. Però em fa la sensació que aquesta possibilitat es troba només al cap d’algunes, com el meu, o al de les entitats socials i veïnals de Barcelona que han presentat una queixa a la Sindicatura de Greuges. Argumenten, amb raó, el mal exemple que donen aquesta mena de curses de conducció extremadament ràpida, i la contaminació ambiental i acústica que generen, que no és poca. Per això, el mínim desitjable que li pot ocórrer a aquest “disbarat”, com diuen les entitats, és que quedi passat per aigua.
Però és evident que no plou mai a gust de tothom i que, de moment, qui va perdent és Sant Jordi. Hi ha la possibilitat d’encomanar una altra llegenda, treure’s el Sant de sobre i celebrar la festa del llibre en una època menys plujosa, però ja tenim prou fronts oberts per generar més conflictes nacionals. I tampoc era previsible que plogués per la cavalcada de Reis i ho va fer (la pluja deu ser més de Pare Noel). També va caure aigua per Carnaval, i els pocs aiguats que hem tingut aquest any també van aigualir els quatre dies de festa de la Setmana Santa. ¿És possible que aquí hi hagi un patró que faci que en temps de sequera hagi de ploure en dates assenyalades? No, aquest és un altre disbarat. Però permeteu-me’l, perquè he trobat en aquesta bestiesa un respir a la violència que ens envolta. No és un refugi climàtic, però sí que vol ser un refugi temporal entre tanta agressivitat ambiental. Que tingueu un bon Dia del Llibre i un bon dia de pluja, si s’escau.
