Quan plou, tampoc no podem estar contents

Dissabte passat va ploure molt a tot arreu i, tot i que la pluja estava caient en cap de setmana, feia temps que a la gent no se la veia tan alleugerida, fins i tot contenta. Era un mal temps percebut com a bon temps. Normal, feia mesos que esperàvem un dia així. A més a més, va ploure bé, sense fer mal, amb dues excepcions principals: la desaparició d’una persona a la platja de Barcelona i el tancament d’estacions d’esquí al Pirineu, precisament pel temporal de neu.

El cas de la persona ofegada és dramàtic, però un es pregunta què hi feia al mar, quan la previsió del temps no podia ser més dissuasiva: “Pluja intensa i acompanyada de fortes ratxes de vent”. I el Servei Meteorològic de Catalunya havia activat l’avís per onatge. 

Als informatius de ràdio i televisió, en general, van tocar el repertori de tasques de rescat, desallotjats a la neu i retencions i despreniments en algunes carreteres de muntanya. I quan va ser l’hora de la informació meteorològica, un cop repassada la classificació de litres per metre quadrat, ja ens estava esperant la frase de rigor: aquestes pluges no acabaran amb la sequera. Home, gràcies per la precisió. Es veu que encara no ens hem assabentat que hi ha sequera, i que ens pensem que l’acabarem en un sol dia de ruixats generosos. Com si no sabéssim què fer amb una bona notícia. O, precisament perquè és bona, penséssim que és menys notícia. 

Som una societat sacsejada per mil problemes greus, alguns d'angoixants, però precisament el dia que el problema ho és una mica menys hauríem de poder parar un moment la lletania de les catàstrofes per obrir les finestres, sentir com plou i acabar remullats sota la pluja.