Les eleccions europees del 9 de juny s’estan convertint en un plebiscit sobre la deriva autoritària amb accents neofeixistes d’una part de la dreta. Els partits conservadors i liberals, que juntament amb la socialdemocràcia havien articulat les democràcies europees, se senten assetjats per unes dretes radicalitzades, sovint alimentades per ells mateixos, que han anat prenent cos arreu i ja són al poder –a Itàlia– o a prop d’arribar-hi –a França–. El desafiament avança. I el PP ho acusa. Ja fa temps que governa amb Vox algunes comunitats i ajuntaments i ara Feijóo ja parla de pactar amb Meloni a Europa.
Combatre el neofeixisme o adaptar-s’hi: aquesta és la qüestió. I tots sabem que en els processos de radicalització generalment el model s’imposa a la còpia. Quan fins i tot Ursula von der Leyen juga a aprenent de bruixot coquetejant amb l’extrema dreta és evident que entrem en situació de risc. El fet és que les dretes, amb excepcions com la d’Emmanuel Macron, estan deixant de combatre l’extrema dreta i li estan comprant part del discurs. Els immigrants són sempre els primers assenyalats (el menyspreu a l’altre) quan, de fet, sense el seu treball no està clar com es pagarien les pensions. Però ara mateix pren força un altre fet diferenciador: la batalla per la restauració autoritària amb la limitació de drets adquirits per les persones, la lluita contra el feminisme, contra la pluralitat ideològica i religiosa, i la demonització dels valors de la modernitat.
La dreta ha passat del tabú del feixisme (memòria incòmoda del seu passat) al reconeixement de l’extrema dreta. I els seus dirigents, alguns de forma oberta, altres encara amb la boca petita, ja estan trucant a la porta del neofeixisme. I tot això en un context en què el populisme autoritari ha marcat el mapa mundial amb tres noms: Netanyahu, Trump i Putin. I les dretes no saben o no volen desempallegar-se de cap d’ells: al contrari, cada cop s’hi acosten més impúdicament.
Unes eleccions que haurien de servir per reformar i reforçar Europa davant les amenaces futures agafen les dretes a contrapeu amb la temptació de bastir ponts amb els populistes. Assistim a canvis profunds en el sistema econòmic –el pas del capitalisme industrial al capitalisme financer i digital– que estan debilitant les institucions democràtiques, que, confrontades a unes fractures socials i culturals creixents, tenen dificultats per frenar la temptació autoritària. És hora de salvar la democràcia en un moment en què el supremacisme econòmic s’està armant amb formes de supremacisme autoritari. I una part de les dretes claudica. Tingueu-ho present a l’hora de votar.
