Els plans de Putin, brutalment clars

La nit de Cap d’Any és una festa important a Ucraïna. A finals de desembre vaig preguntar a la meva germana com la celebraria aquest any. “Al refugi antiaeri”, va dir ella, amb realisme. Tenia intenció de preparar entrepans, que serien més fàcils de transportar al búnquer des del 10è pis en cas que sonés la sirena antiaèria.

El 2023 hi va haver més de 6.000 alertes aèries a Ucraïna. Només el mes passat, Rússia va llançar 624 drons amb explosius, segons fonts oficials. El 29 de desembre, més de 120 míssils i drons russos van atacar ciutats d’arreu del país i van matar 44 persones. Va ser l’ofensiva més mortífera contra civils a Kíiv des de l’inici de la guerra.

Durant tot el desembre només hi va haver una nit sense atacs.

Les agressions de Rússia han augmentat a mesura que els intents d’autoritzar més finançament per a Ucraïna s'han anat estancant al Congrés dels Estats Units i a Europa. Des de la tardor, sembla que els aliats occidentals de Kíiv pressionen en silenci perquè hi hagi negociacions que posin fi a la guerra. A finals de desembre, Vladímir Putin també semblava disposat a arribar a un acord.

Un observador polític rus amb qui vaig parlar va suggerir que aquests senyals del senyor Putin estaven calibrats per aprofitar el desànim entre els aliats d’Ucraïna a Europa i als Estats Units; per retardar encara més l’ajuda militar quan Ucraïna ja tenia poca munició i era vulnerable, i per permetre que Rússia ampliés encara més el seu avantatge.

Però els ucraïnesos ja saben que, quan es tracta de Putin, no s’ha de confiar en el que diu, sinó vigilar el que fa. Des de Kíiv es veu clar que Putin no es prepara per oferir res que els ucraïnesos puguin acceptar, i ell ho sap. Els seus plans són l’ocupació, la devastació i la destrucció.

La pau requeriria una garantia autèntica que el Kremlin no utilitzarà un alto el foc per rearmar-se i llançar una nova ofensiva des dels territoris ucraïnesos ocupats. Segons enquestes recents, la majoria dels ucraïnesos encara estan en contra de qualsevol concessió territorial a Rússia i molts diuen que qualsevol acord de pau també ha de permetre que Ucraïna recuperi el domini de Crimea, perquè l’amenaça d’invasió no continuï indefinidament.

El que ofereix el senyor Putin, segons The Times, un alto el foc que “mantingui les fronteres actuals”, no és pau sinó ocupació, i l’ocupació és només un tipus de guerra diferent.

The Reckoning Project, una iniciativa que investiga i documenta possibles crims de guerra a Ucraïna –en soc cofundadora–, ha investigat la mort de centenars de civils en atacs a ciutats allunyades del camp de batalla, ofensives en zones residencials, centres comercials i restaurants i atacs en què es va utilitzar munició precisa contra els civils que evacuaven estacions de tren.

La vida a les zones d’Ucraïna que ara estan sota el domini rus és encara més espantosa. Als territoris controlats per les tropes russes des del 2022 hem registrat centenars de testimonis que descriuen desaparicions forçades i detencions arbitràries. Des d’aleshores s’han trobat mortes diverses persones que van ser detingudes; els supervivents d’aquestes detencions reflecteixen patrons clars de tortura tant física com psicològica, com ara pallisses, violència sexual i electrocucions.

Entenc el cansament emocional de veure la guerra russa contra Ucraïna des de la llunyania. Entenc que una sensació d’impotència pugui generar decepció i cinisme.

No obstant això, plantejar-se la idea de renunciar em sembla un caprici. Si l’exèrcit ucraïnès deposa les armes, podrien prendre mal més persones. A nosaltres aquest simple fet ens empeny a avançar en aquesta guerra. Així, els ucraïnesos consideren que tenen el deure de persuadir el món, i en particular els Estats Units i Europa, el suport dels quals no és en va. Salva vides cada dia.

El 2 de gener Rússia va llançar 35 drons kamikaze, uns 60 míssils de creuer i 10 míssils hipersònics Kinzhal –que Rússia ha afirmat que són impossibles d’abatre– contra Kíiv. Els sistemes de defensa aèria d’Ucraïna van poder abatre la majoria dels míssils i els drons, principalment utilitzant sistemes de defensa de míssils terra-aire Patriot, construïts als Estats Units.

En l’atac, la caiguda de runa va danyar greument un edifici d’habitatges proper a l’estació central de ferrocarril, cosa que va causar la mort de tres persones i en va ferir 52. Sense aquests sistemes de defensa, tot el barri hauria pogut quedar arrasat.

L’endemà d’un atac, ets més amable amb tothom que et trobes perquè saps que el teu veí, taxista, cambrer o company ha passat la mateixa nit d’insomni que tu. En dies així, el costum és començar la conversa amb un “Com estàs?” I ajudar: el 2 de gener l’apartament d’un discapacitat va ser destruït. Vaig seguir un enllaç per fer una donació a un fons destinat a aconseguir-li un nou lloc on viure i vaig veure que ja s’havia superat la suma que es pretenia recaptar.

Vaig anar a veure què quedava d’una casa gairebé destruïda aquell dia, l’edifici d’habitatges més malmès de la capital des que va començar la guerra. Semblava una gran ferida al cos de la ciutat. Les finestres trencades ja estaven tapades amb contraplacats. Se servia te calent i menjar en una tenda de campanya instal·lada per voluntaris, i hi havia enganxats per tot arreu anuncis que explicaven com sol·licitar una compensació.

L’any passat, Rússia va començar a atacar més sovint al gener i al febrer, quan la temperatura va baixar. Va utilitzar drons per malmetre la xarxa elèctrica, de manera que va convertir el fred en una arma contra els civils. La gent va haver d’utilitzar generadors i els talls de llum eren freqüents. Aquest any, la xarxa elèctrica és menys vulnerable i la gent ha necessitat menys generadors.

La setmana passada va començar amb una sirena antiaèria. Putin està deixant els seus plans brutalment clars. Però els ucraïnesos encara són capaços de convertir la seva ira en acció.

Copyright The New York Times