L’Organització Mundial de la Salut ha anunciat que “rebatejarà la verola del mico” amb el nom de mpox (abreviació de monkey pox) per “evitar comentaris racistes o estigmatitzadors”. En deien (l’estigmatitzador nom de) verola del mico perquè als anys setanta es va identificar aquesta malaltia en aquests simpàtics i per a mi estimables primats en captivitat, que jo alliberaria. Si hagués aparegut en formigues hauríem parlat de la verola de les formigues. I si hagués aparegut en senyors pèl-rojos hauríem parlat, segur, de la pesta pèl-roja.
L’OMS considera que els noms de malalties “han d’intentar minimitzar impactes negatius en el comerç, el turisme i espècies animals i evitar que ofenguin qualsevol grup cultural, social, nacional, regional, professional o ètnic”. Així, doncs, pesta espanyola és ofensiva envers el turisme, i m’atreveixo a dir que, fins i tot, un grup cultural. Però també podria ser ofensiva la febre groga cap a aquest color del Pantone. I la pesta negra? N’hauríem de dir “de color”? L’ofensa no s’acaba, ni per als primats ni per als humans. Em pregunto si podem dir, sense ofendre, que un tipus de raïm és l’escanyavelles. ¿No és això una vexació envers les dones d’una certa edat? Quan diem que una cosa ens ha costat un colló de mico, estem ofenent el col·lectiu dels micos, que no es mereixen, per res, el nostre odi. I quan diem que algú fa el gos, per dir que és mandrós, estem ofenent els gossos i àdhuc les gosses. Quan diem que algú va gat estem ofenent els felins i les felines, que no s’ha demostrat que beguin més del compte.
El problema és que ara, quan en diguem aquest nom no vexatori, jo sempre pensaré en els micos. Per a mi, que la verola hagi aparegut en micos no és rellevant. Canviar-li el nom per no estigmatitzar em sembla un estigma. Una culpabilització terrible cap als germans de Sira, la d’El planeta dels simis.
