Granollers: la plaça del Cony
Quan m’ho han explicat no m’ho podia creure. Hem quedat a Granollers i em diuen que ens trobarem a la plaça del Cony. D’entrada et penses que et prenen el pèl, però ràpidament t’adones que els granollerins no tenen ni idea d’on és la plaça Josep Barangé i en canvi saben perfectament on és la del Cony. Amb tota naturalitat, t’expliquen que li ha quedat el malnom pel fet que és una plaça de disseny tan rara que, quan l’estaven fent, la gent que s’hi acostava ja deia: “Què cony és això?” I així es va quedar.
El millor de tot és comprovar com funciona la saviesa popular. La veritat és que les estructures metàl·liques de la plaça resulten estranyes al visitant. Hi ha diverses teories sobre què representen aquestes ferros: la més plausible és la que assegura que és una serp. Una altra teoria diu que són els punts cardinals, i encara una altra que representa la geografia catalana. També és plausible pensar que no ho sabia ni el mateix dissenyador.
L’escriptor anglès establert a Catalunya Matthew Tree, a la Crònica d’una festa major que va escriure l’any 2001, relata la seva estupefacció: “[...] Aquesta plaça és realment molt lletja. Personalment -escriu Tree-, el millor de la plaça és el nom popular que els granollerins li han posat. És difícil que el disseny agradi a algú”. Òbviament, t’ho has de prendre amb humor.
Pel que fa a mi, només faig que pensar en el pobre Josep Barangé i Bachs (Granollers, 1865-1927), que és el nom original de la plaça del Cony. Barangé va ser realment conegut, un granollerí de pro, amb una implicació màxima, sobretot com a polític. Barangé era a tot arreu, un d’aquells potentats del seu temps, un personatge poderós. Josep Barangé va ser un fabricant de sabons important. El negoci saboner havia anat creixent amb els antecessors: es remunta al segle XIX. El pare, Esteve Barangé, va viure l’esclat del sector amb una planta de producció de sabons a Granollers, una altra a la Sagrera, a Barcelona, i encara una tercera a Girona. Des del 1907, quatre fills d’aquest Barangé van arrodonir el negoci comprant una fàbrica d’olis vegetals a Sants. Però el que va destacar amb força va ser el primogènit, el Josep Barangé de la plaça del Cony, un autèntic col·leccionista de càrrecs, ficat de ple en el teixit econòmic, polític i social granollerí. Fem recompte: conseller del Banc de Granollers i també un dels primers contribuents de la propietat urbana de la ciutat; va ser regidor de l’Ajuntament i de seguida alcalde, un càrrec que va ocupar fins en cinc ocasions. En la cinquena, Barangé va ser alcalde de Granollers del 1924 al 1927, l’any en què va morir.
S’ha de dir que era un home d’una flexibilitat política sorprenent, tot i que va arribar a ser el cap de la Unión Patriótica mentre era alcalde, sota la dictadura de Primo de Rivera. Malgrat tot, també és veritat que sota el seu mandat va tenir lloc la inauguració de la Biblioteca Popular, un fet destacable, a càrrec d’Alfons XIII. Barangé era conegudíssim, i es veu que el seu enterrament va ser una de les manifestacions de dol més impressionants que hi ha hagut mai a Granollers.
Estava cantat que una figura tan preeminent com Barangé acabaria donant nom a un lloc central de la seva ciutat. El que ningú no s’hauria imaginat mai és la transformació del nom, i encara menys que fos per designació popular. És com si, realment, una mena de justícia macabra, totalment espontània, recaigui a vegades sobre aquells personatges que justament més han volgut constar. Que la majoria de granollerins no sàpiguen on és la plaça Barangé i sí la del Cony no deixa de ser significatiu; òbviament s’ha de prendre amb humor, però segurament també, en algun sentit, no deixa de ser una gran lliçó.
