Pla, Villalonga i l'arròs brut

Començo aquesta setmana gran de Sant Jordi, que acaba avui, a Palma, convidat a parlar de l'ARA a la Misericòrdia, on hi trobo Damià Pons, Isidor Marí i altres il·lustres illencs. Al primer dinar, ja ensopego amb una paraulota deliciosa: torcaboques , o sigui tovalló . Torcar és netejar amb paper o drap. Als nens petits, els torquen el cul. És un dinar amb la familiada dels Cerdó, en un mas als afores d'Esporles. També tenen casalot a Palma. La senyora, que criava gats amb pedigrí, diu que en va regalar un a don Llorenç Villalonga.

Faig cap a Binissalem, a la casa d'estiueig de l'autor de Bearn . Bé, era la casa de l'esposa, M. Teresa Gelabert, la que tenia els doblers. És dilluns i està tancada, però la directora del museu, Carlota Oliva, fa una excepció. Gràcies. Villalonga no era amant del progrés -no tenien ni aigua corrent-, però sí del servei. Josep Pla, de qui avui recordem els 30 anys de la mort, i Villalonga -finit un any abans, el 1980- són els dos grans autors de dretes de les lletres catalanes. Pla es feia passar per pagès, i Villalonga, per aristòcrata. Tots dos van fer el joc a Franco i van donar un gran joc a la literatura catalana. Gràcies, també.

L'Alzamora em porta a Randa, on Llull va fundar el català literari. En baixar, mengem frit i arròs brut al poble d'Algaida, el nom del qual té el mateix origen que Al-Qaida. És el poble del president balear, Francesc Antich. A Pla i Villalonga no els faria el pes, aquest Antich, però sí l'arròs brut. I Llull, fidel a la llengua i conqueridor de lectors infidels, com ells.