Pitrams d'escuma
Ara fa un any que uns quants pares van vendre's les filles a la revista Vogue perquè les fotografiessin anunciant roba cara: tenien set anys i apareixien entre llençols de seda, amb les boques entreobertes, uns talons de pam i pintades com bagasses. Arran de l'esvalot que va causar aquella campanya publicitària, el govern de Sarkozy va comprometre's a frenar això que en diuen la hipersexualització de la infància. I finalment ens arriba l'informe del govern francès per mirar d'aturar-la, però arriba dos mesos abans de les eleccions presidencials, o sigui que quedarà aparcat, i arriba carregat de mesures absolutament desiguals. Perquè una cosa és prohibir els concursos de bellesa per a menors de setze anys -una mesura amb força suport popular- i l'altra és ressuscitar l'uniforme obligatori a la primària. Òbviament l'uniforme obrirà una disputatio infinita amb els socialistes i deixarà per resoldre problemes immediats, com que una empresa comercialitzi sostenidors amb pitram d'escuma per a nenes de set a deu anys i que s'hagin de mobilitzar les famílies perquè no hi ha cap normativa de l'administració que ho reguli.
L'afició dels tarats per les nenes és remota però aquesta mitja consciència d'elles d'excitar els adults és força més actual. I és una broma que caldria frenar si no volem allargar els anys de guilladura femenina: la majoria de dones ja vivim entre els quinze i els quaranta-cinc anys mig histèriques per agradar-nos i per agradar, només falta que ara sumem criatures al gran negoci eroticovital. A part, esclar, que els pitrams d'escuma no compensaran mai la seguretat que les nenes haurien d'acumular fins a la pubertat. Al contrari, els expliquen que el seu valor depèn d'uns instints masculins primaris que no tenen prou cap ni experiència per poder controlar.
