Com pitjor, pitjor
El nivell de verí i d'ira que ha despertat la investidura de Sánchez amb el suport de "comunistes, separatistes i terroristes" dona la mesura de la necessitat que té la coalició de centreesquerra d'aconseguir la romanització de la política espanyola. No serà fàcil evitar que la legislatura quedi atrapada en un fangar per l'obstruccionisme de la dreta i la por de l'esquerra a buscar una solució estable al conflicte territorial, però estem davant d'una oportunitat de democratitzar la democràcia espanyola. Que Espanya no tingui un govern en mans d'aquesta dreta permanentment ofesa, de retòrica guerracivilista, és útil per a aquells que pensen que com pitjor, simplement és pitjor. Però donar suport a l'acord és compatible amb desconfiar dels seus resultats. Sánchez té al davant una legislatura complicada i una negociació amb Catalunya que li exigirà una valentia política que està per demostrar. Des de la sentència de l'Estatut, Catalunya s'ha transformat políticament i la feina és ingent per recuperar la confiança entre governs i posar les bases per alguna cosa més que una rebaixa de la tensió. S'obre una oportunitat política que pot convertir-se en la decepció definitiva que ampliï la base del sobiranisme o que pot posar les bases per construir la lenta i complicada resolució del conflicte català, que no és altre que el conflicte de l'Espanya unitarista i uniformitzadora.
