PISA i el cervell femení
El cervell sembla que té sexe. Sí, aquesta massa entortolligada que pesa una mica més d'un quilogram, que regeix totes les facultats de l'existència humana, tant les biològiques com les racionals, les emocionals o les espirituals, aquesta acumulació d'axons, de xarxes neurals o de sinapsis que condiciona el nostre comportament quotidià segurament té sexe.
El receptacle d'emocions tan sublims com la passió d'amor, que Petrarca ja va expulsar del cor i també Jordi de Sant Jordi amb aquell vers tan delicat que fa "Jus lo front port vostra bella semblança", aquest òrgan, té sexe. Així ho diu la neuropsiquiatra nord-americana Louann Brizendine en els seus llibres de divulgació científica. Hi explica que tots els cervells comencen per ser un cervell femení i que vuit setmanes després de la concepció el cervell es torna masculí només si es dóna una condició. Això és, si hi ha un excés de testosterona que fa disminuir el centre de la comunicació, redueix el còrtex de l'audició i dobla el volum de la part del cervell que processa la informació sexual, que serà determinant en el cervell del mascle adult, com pot constatar tothom de manera empírica.
Doncs passa que hi ha qui defensa que en ocasions el cervell femení té avantatges neuronals sobre el masculí. Els centres del cervell destinats al llenguatge i a l'oïda tenen un 11% més de neurones en les dones que en els homes, i els circuits de relació social i verbal són més vigorosos en el cervell femení que no pas en el masculí. És un tòpic contrastat que a les dones ens agrada més fer-la petar que no pas als homes, però no és exclusiva de la condició humana, aquesta característica. Les mones Rhesus, per exemple, aprenen a vocalitzar abans que els mascles i fan servir cada dia els disset tons vocals de la seva espècie per comunicar-se, mentre que els Rhesus mascles només són capaços d'aprendre de tres a sis tons i quan són adults poden passar-se setmanes sense vocalitzar-ne ni un.
Totes aquestes coses em van venir al cap després de mirar-me unes dades sobre la competència en comprensió lectora dels nois i noies de quinze anys proporcionades per l'estudi PISA. Posin vostès a Google les paraules "OECD" i "PISA 2009" i aniran a parar a la pàgina de l'OCDE que conté l'informe internacional, se'l podran descarregar en un PDF i llegir-lo còmodament amb el tablet des del sofà. Doncs resulta que en els 65 països que han participat en el PISA 2009, en absolutament tots, la puntuació mitjana obtinguda per les noies és superior a la dels nois, de vegades amb una diferència de més de 50 punts. Així, en els països de l'OCDE que han obtingut la puntuació mitjana més alta, Corea (539) i Finlàndia (536), les noies han obtingut 558 i 563 punts, mentre que els nois n'han tret 523 i 508. Les noies coreanes com les finlandeses se situen per sobre de la puntuació mitjana dels seus països i tenen 35 i 55 punts més que els seus congèneres. A Catalunya passa el mateix: amb una puntuació mitjana de 498 punts, les noies catalanes en tenen 513 i els nois, 484 (+29 punts).
En els altres dos àmbits avaluats, en canvi, les coses canvien. En matemàtiques, la puntuació es decanta cap als nois, però sense contundència i amb excepcions. La mitjana de l'OCDE és de 501 punts per als nois i 490 per a les noies (-11 punts). Poden haver-hi només 3 punts de diferència (a Finlàndia) i hi ha set zones del planeta on les noies tenen una puntuació superior, que són Xina-Xangai (601 i 599) -que obté la puntuació mitjana més elevada en totes les àrees avaluades-, Suècia (495 i 493), Lituània, Bulgària, Jordània, Qatar i Trinitat i Tobago. En ciències, la puntuació mitjana de l'OCDE és equilibrada: 501 punts per a les noies i per als nois. En general, els nois van per davant de les noies, encara que hi ha països on passa a la inversa, com Finlàndia, on les noies tenen 16 punts més que els nois, o el Kirguizistan -que porta sempre el fanalet de cua-, on en tenen 22.
Des de la neurociència es podrien responsabilitzar els circuits neuronals i la genètica del triomf lector del cervell femení. Aleshores la psicòloga formada a Anglaterra Cordelia Fine, amb el seu feminisme crític i el seu sentit de l'humor, exclamaria: "Ah! És per això que el Guillem no m'escolta, el seu cervell deficient, pobre, el fa sord" o "La Mariona no va gaire bé en matemàtiques, esclar, el seu cervell no hi està connectat". Fine considera que hi ha molts factors externs que contribueixen a donar forma al cervell i que poden modificar els gens de les persones, com ara les experiències viscudes, el medi ambient i el comportament en la vida quotidiana, condicionat per la societat, l'educació, la família, la cultura.
Les dades de PISA, però, són les que són. A l'hora de dissenyar estratègies per fomentar l'hàbit de la lectura entre els joves, l'administració educativa les hauria de tenir en compte, oblidar les propostes uniformitzadores i proposar-ne d'individualitzades i coeducatives que respectin el sexe del cervell.
