Pirineus, un país viu

Pirineus, un país viu
i Maria Barbal
25/04/2011
3 min

Des de la forta migració de la població de les valls pirinenques, sobretot entre els anys 40 i 70 del segle XX, van quedar en els indrets més retirats pobles quasi solitaris, alguns abandonats del tot i, al cap dels anys, esdevinguts runes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un dels pobles delmats va ser Farrera de Pallars, a l'extrem de la vall del mateix nom, a 1.360 metres d'altitud. Ara, Farrera, consta de vint-i-cinc habitants fixos. Als anys 90 va consolidar-se allí una iniciativa pública de desenvolupament local, que l'ha constituït en un nucli de recerca científica i artística. Es tracta del Centre d'Art i Natura, gestionat per l'Associació d'Amics del CAN, sense finalitats lucratives. És aquesta associació qui elabora la programació cultural i residencial del centre, organitza el treball, millora els equipaments i en conserva les instal·lacions. El CAN té una oferta d'espais per a creadors: habitacions individuals, alguna de doble, tallers, menjador, on hi ha reunió d'estadants cada vespre per compartir conversa amb el sopar. Però, sobretot, constitueix un ambient natural privilegiat i tranquil, ideal per aprofitar la inspiració, la reflexió i el treball individual i de grup. Han passat per Farrera investigadors, pintors, fotògrafs, escriptors, traductors, d'arreu, i el fons de l'obra reunida amb les donacions de cada una d'aquestes persones comença a ser abundant. S'hi han fet seminaris de traducció -reunint autors i traductors- en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, i seminaris de ciències naturals amb experimentació en l'entorn d'excepció, exposicions, publicacions i espectacles. És molt interessant la significació d'aquest centre en tant que motor revitalitzador de l'economia i de la societat del poble; també, com a nucli de connexió internacional. Tenint en compte l'aïllament geogràfic, Farrera és a la punta d'una petita vall pirinenca, s'ha convertit en un espai vinculat amb nuclis similars, com són alguns de l'altra banda dels Pirineus o pobles similars de lluny, i ha promogut els intercanvis.

El resum de la feina feta en aquests anys hauria de sumar exposicions, seminaris, la reunió i la contraposició de visions artístiques i científiques per intentar oferir una perspectiva àmplia sobre la natura, el paisatge, les persones i la seva activitat tradicional. Ha quedat demostrat que la concentració d'estudis en un punt del territori, allunyat dels grans nuclis de població amb concentració de mitjans, tendeix a trobar una repercussió general a causa de la qualitat de la recerca que suposa i el sentit que pren en relació a interessos molt estesos en la majoria de la societat. Em refereixo a la preservació d'espais, al canvi climàtic, a la recuperació d'espècies i al manteniment de la població.

Precisament, acaba de produir-se al Centre d'Arts Santa Mònica l'exposició Pirineus: art i ecologia al segle XXI , que és el resultat d'una visió actual i interdisciplinària dels Pirineus amb participació de Caza d'Oro de Mas d'Azil (Arieja, Migdia-Pirineus), del centre d'Iniciació a l'Ecologia de Muntanya de Pi (Conflent, Llenguadoc-Rosselló) i del CAN, Centre d'Art i de Natura de Farrera (Pallars Sobirà), que ha estat qui ha dissenyat el programa, que es va iniciar el 2009. Es va obrir a la xarxa i nombroses persones van seguir el seminari de manera virtual. Es van formar quatre grups de treball d'entre tres i cinc persones de diferents països. Lluís Sabadell, artista i comissari, va dirigir el taller via internet per desenvolupar un projecte col·lectiu. L'obra artística que en va resultar s'ha recollit en aquesta exposició i en un catàleg que engloba els principals continguts científics del seminari. S'ha publicat al segon volum de la col·lecció La Llosera de Garsineu editors sota el mateix títol de l'exposició.

A prop del Centre d'Art i de Natura de Farrera va sorgir també una interessant iniciativa de temporalitat discontínua, però de llarga durada i de consecucions notables. L'any passat es va celebrar la XVII Trobada d'Escriptors al Pirineu. Aquest cop va tornar a tenir Esterri d'Àneu com a centre de reunió, d'activitats i de celebració d'escriptors en llengua catalana, vinguts d'arreu del territori, i d'escriptors occitans, aragonesos i bascos, amb referents pirinencs, acollits ja des del 2004; però ha tingut lloc a la Ribagorça, a la vall de Cardós, a la vall Fosca, a Sort i pla de Corts, a Navarra, a la Cerdanya, a l'Aragó, a l'Alt Urgell i a la gascona Val d'Aspa. No tant com a festival literari sinó com a participació en un tema central, al qual cada escriptor es vincula -l'estiu passat va ser la memòria històrica-, se celebren unes jornades a partir del coneixement del territori pirinenc i d'una proposta concreta. La reunió d'escriptors teixeix una xarxa de complicitats que té com a rèdit les disset antologies fins ara publicades, fruit de reunir el treball de cada un dels convidats. En aquests anys, hi han passat cent-cinquanta escriptors.

Només dues mostres, entre altres, de la vitalitat del territori pirinenc.

stats