Pirates del Carib i del ciberespai
Sovint, les ironies esdevenen una forma d’art elevada. Aquest és el cas de l’últim atac informàtic mundial en el qual uns hackers van segrestar milers de pàgines empesos pel tradicional ànim de lucre utilitzant el ransomware, que és una mena de cuca que t’encripta la web i només la clau que posseeix el pirata permet tornar a la normalitat. Els atacants demanaven el rescat en bitcoins (petits i sense marcar, suposo). De totes les víctimes, destaca la totpoderosa Disney. Diuen que els assaltants els havien segrestat una pel·lícula. Precisament una que s’estrenava ahir: Piratas del Caribe 5. No em diran que no és meravellós que uns pirates del segle XXI pirategin una peli de pirates d’una productora, Disney, que ha tingut unes pràctiques corsàries també llegendàries.
Disney i el pirateig són, però, vells coneguts. L’any passat, la productora es va veure implicada en un altre afer de robatori. Gary Goldman, guionista de films com Desafiament total i productor executiu de Minority report, va denunciar que Disney li havia piratejat la idea, els personatges i el nom del film Zootròpolis, que va acabar guanyant un Oscar al millor film d’animació. Això sense entrar en les ja clàssiques semblances entre El rei lleó i l’ anime japonès Kimba, d’Osamu Tezuka, que fa anys que fan bullir les xarxes.
Encara més irònic és l’argument. En aquesta entrega, Javier Bardem fa de Capitán Salazar, una mena de Teddy Bautista del Carib que està obsessionat a acabar amb la pirateria. De fet, a la vida real Javier Bardem ja exerceix sovint de Salazar, ja que participa activament en les organitzacions de defensa de la propietat intel·lectual. Bardem afirmava fa uns anys que la pirateria privava moltes famílies de drets fonamentals. La cosa ve de família. Ja la seva mare, Pilar Bardem, va ser portada quan va demanar el 2013 que tots els bars i els hospitals paguessin un cànon per tenir un televisor.
Com a gir argumental, recordem que Salazar/Bardem va ser multat aquest any amb 151.000 euros (64,57 bitcoins ) per “infraccions tributàries”. Ah, els pirates! Ah, la ironia! Els temps canvien, però ells continuen vent en popa navegant per despatxos, platós i núvols informàtics. u
