Ells toros, nosaltres vaques
Els cartellets dels lavabos públics són absurds, però no absurdament innocus, sinó absurdament perillosos en molts aspectes. Un terreny més en el qual la societat s’entesta a separar-nos per sexes; una manera més de reforçar la dicotomia entre el que és masculí i el que és femení. Separem per gèneres les joguines, la literatura, la cosmètica i també els lavabos públics. Atorguem connotacions sexuals a una cambra amb una peça de ceràmica blanca que tot déu utilitza per al mateix: per plantificar-hi el cul i fer-hi les seves necessitats. A part deixo els que entren als lavabos a hores intempestives, o no, per fer-s’hi ratlles o bé per practicar les postures més rocambolesques del Kama Sutra. Als cartellets, els homes hi solen ser representats com a persones. A les dones, en canvi, se’ns representa com a persones amb faldilla, amb cintureta estreta, amb un mirallet a les mans, amb talons o bé amb qualsevol objecte al·legòric d’una vagina oberta i penetrable. Això, si els propietaris del local no s’han posat creatius i han optat pel món animal: ells toros, nosaltres vaques. Reconec que n’hi ha de divertits, però molts són també dissenys indesxifrables que ens roben temps i ens fan córrer el risc de fer-nos-ho a sobre.
L’altre dia era en un bar i vaig entrar al lavabo “d’homes”. Hi vaig entrar, perquè el lavabo de “dones” estava ocupat i no tenia ganes d’esperar-me. Quan en vaig sortir, un home em va mirar malament i em va dir que m’havia equivocat de lavabo. Vaig callar i vaig dedicar-li una mirada desafiant, i em vaig frenar les ganes de dir-li: “No he entrat al de dones perquè porto pantalons en comptes de faldilla, perquè vaig amb sabata plana en comptes de portar talons, perquè no duc un mirallet a les mans i perquè la meva cintura s’assembla més a la d’un elefant que no pas a la del ninot del cartellet. I perquè sóc més xula que un vuit i pixo allà on em rota”.
Va, avancem com a societat: arrenquem cartellets absurds i esforcem-nos en el que importa; tinguem nets els lavabos i assegurem-nos que sempre hi hagi paper, que de cul en tenim tots i, en general, ens agrada portar-lo net.
