ABANS D'ARA
OpinióAct. fa 36 min

Pioners de Ràdio Barcelona (1925)

Peces històriques

Eduard Rifà
i Eduard Rifà
Tria del catedràtic honorari de la UPF i membre de l'IEC

De l’article de l’empresari Eduard Rifà (Manlleu, 1882 - Barcelona, 1938) a la revista Radio Barcelona (18-IV-1925) sobre l’enginyer Josep Maria de Guillén-Garcia (Barcelona, 1885-1973). Traducció pròpia. Avui fa cent anys s’iniciaven les emissions d’EAJ-1-Ràdio Barcelona, primera estació radiofònica de difusió pública i d’ampli abast que va poder funcionar amb regularitat a Catalunya. 

Inscriu-te a la newsletter La política del caosLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

[...] Josep Maria Guillén Garcia va ser un dels esperits que va matinar a la radiotelefonia i va rebre al nostre país la resplendor d’aquesta nova llum de progrés: seguia pas a pas amb altres tècnics totes les proves, des de la recepció de senyals horaris i signes Morse fins a la recepció de les primeres ones sonores que van creuar el cel d’Europa. Des d’aquell moment l’entusiasme tan intens de Guillén Garcia per la ciència de la Ràdio –que fins aleshores havia sigut un gaudi íntim del seu temperament científic– va experimentar la vehemència de l’expansió, va proposar-se divulgar la radiotelefonia i va ser el seu anhel dotar Barcelona d’una estació radiodifusora. A principis de l’any 1924 el seu pla altruista va entrar en vies de realització convocant-nos a una reunió, en la qual només érem quatre assistents, a la redacció de la revista Radiosola. Des d’aleshores Guillén Garcia va desplegar una activitat i un afany que ens esperonaven a assolir el fi que ens proposàvem. Amb sinceritat confessem que sovint defallíem; però sempre la paraula de Guillén Garcia, actuant de palanca recolzada en el seu robust entusiasme, ens animava i, no atemorint-se davant la tasca enorme que es proposava, va treballar dia i nit en la tramitació de sol·licituds per obtenir la concessió oficial d’Estació Radiodifusora d’Espanya. Ja aconseguida, feinejava sense descans en l’execució dels plans d’instal·lació de la Central i dels estudis, en l’enlairament d’antena i en l’organització dels primers concerts; dirigia i redactava la revista Radio Barcelona, actuava de gestor publicitari, visitava les autoritats per resoldre els últims tràmits oficials; era president de l'Asociación Nacional de Radiodifusión; en definitiva, es multiplicava i anava arreu per resoldre les dificultats de tota organització nova, ja que Guillén Garcia les superava, no tan sols com a enginyer especialitzat, sinó per les seves moltes relacions i estudis dedicats a la ràdio. Cal reconèixer que en aquesta tasca l’assistien els també enginyers Noble i Raurich. [...] Quan tres mesos després d’inaugurar-se amb èxit l’emissora Ràdio Barcelona esperàvem un descans, encara que fos transitori, Guillén Garcia va proposar-nos la retransmissió de les òperes del Liceu. Negociacions, estudis, plans, instal·lacions de línies, permisos, proves, tot ho va organitzar Guillén, de manera que mai no sabíem si trobar-lo en algun terrat examinant el pal de les línies, o entre bastidors del Liceu, o provant micròfons i ampliacions, o a la cúpula de l’Hotel Colón, a la plaça de Catalunya, controlant les emissions. Així, sense descans, actuava i actua el director de Ràdio Barcelona, que a les hores d’oficina rep nombroses visites, dirigeix la revista Radio Barcelona i controla tots els programes. [...]