Els 5 pilars de l’islamisme radical

Professor de ciència política de la UBAra, mig any després de l’atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils, ens cal una anàlisi més acurada per entendre el risc i l’amenaça del jihadisme a Catalunya.

Aquesta anàlisi és una resposta a la reflexió de l’educadora social de Ripoll Raquel Rull, que va preguntar-se: “Què estem fent malament? Hem d’aturar això. Hem de fer alguna cosa. [...] Com pot ser, Younes?” Doncs, malauradament, perquè el ripollès Younes Abouyaaqoub va seguir el patró del procés de radicalització dels jihadistes, que no són persones malaltes mentals sinó nois normals, persones corrents i bona gent que, després d’un procés de radicalització, es fa fanàtica.

Aclarim-ho. Primer, hi ha jihadistes de tota condició social. A tota l’estructura social: rics, classe mitjana i classe treballadora. Bin Laden era multimilionari. Sense anar més lluny, l’islamista radical Mohamed Hichamy era català nascut al Marroc que, amb 24 anys, cobrava un bon sou de més de 2.000 euros.

Segon, hi ha jihadistes de tot nivell educatiu: universitaris, estudis secundaris, estudis primaris i sense estudis. L’atemptat de l’11 de setembre del 2001 a Nova York el van fer joves universitaris. El jihadista catalanomarroquí Younes Abouyaaqoub, que conduïa la furgoneta amb què va cometre els assassinats a la Rambla de Barcelona, era un estudiant exemplar de 22 anys, amb cotxe i feina fixa.

Quan es complexien sis mesos del 17-A, es diu que no n’hi ha prou amb la integració, que el que falla és el sentit de pertinença. Això equival a quedar-se a les fosques. Mentre fem aquesta mena de diagnosis errades no anirem enlloc. Fora bo recordar que una part dels immigrants vinguts de la Xina o d’Amèrica Llatina tampoc han viscut la inclusió social, o bé no se senten del país a causa del racisme, però a cap d’ells no els passa pel cap formar part d’una cèl·lula terrorista, per assassinar.

La pregunta rigorosa és: per què uns sí i tota la resta no? La resposta seriosa és perquè entre els catalans llatinoamericans i els catalans xinesos no existeixen organitzacions extremistes violentes que facin proselitisme amb una ideologia política fanàtica, com, en canvi, sí que passa amb l’islamisme radical, quan pretén inocular les seves idees radicals dins de la comunitat musulmana.

És possible que els joves terroristes de Ripoll se sentissin humiliats quan els deien “moros”. Sí, esclar, i això és islamofòbia, però no és la causa del terrorisme. Moltes dones se senten dir “Dona havia de ser” i les dones no posen bombes, tot i patir el sistema patriarcal, les desigualtats de gènere, la discriminació sexista i la violència masclista. Per què no? Doncs perquè el feminisme no incita a l’odi contra els homes.

Hi ha gent que diu “No siguis gitano” però les persones gitanes no es fan terroristes, tot i patir l’antigitanisme. Per què no? Perquè no hi ha cap entitat gitana que creï un discurs de l’odi contra els paios.

En contrast, l’islamisme radical (no l’islam, com a religió) sí que té una ideologia que incita a l’odi. L’islamisme radical és una ideologia política extremista que fa una interpretació fanàtica de la religió de l’islam amb un discurs d’odi.

Al món hi ha moltes injustícies. El Tibet porta dècades amb el territori ocupat sota el domini colonialista de la política imperialista de la superpotència neocapitalista de la Xina. Fins i tot hi ha hagut un genocidi de més d’un milió de tibetans assassinats. Però, ¿hem vist els humiliats tibetans posant bombes arreu del planeta en els basars, restaurants, perruqueries, fruiteries i bars xinesos? No! Per què no? Doncs perquè el budisme tibetà fomenta la no-violència i el Dalai-lama defuig fer un discurs d’odi contra els xinesos. Per tant, cal fixar-se en la ideologia extremista i els prejudicis de l’islamisme radical.

Els cinc pilars de l’islamisme radical són: antisemitisme (judeofòbia o prejudici antijueu, sovint disfressat d’antisionisme o amagat sota el discurs d’odi contra Israel), antiamericanisme (prejudici contra els Estats Units d’Amèrica amb el clixé malèfic de l’imperialisme, colonialisme, etc.), antioccidentalisme (el supremacisme islamista és igual de racista que el supremacisme blanc de l’extrema dreta), anti drets humans (masclisme, LGTBIfòbia, etc.) i antidemocràcia (és una ideologia totalitària, com el nazisme i l’estalinisme).

L’epicentre del problema és la ideologia de l’islamisme radical. L’Estat Islàmic va enarborar la imatge de la Sagrada Família, tenyida de vermell, posant èmfasi en l’assassinat de “jueus i croats” en els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Per això, cal la implementació de polítiques públiques de prevenció de la radicalització.