Llegeixo un reportatge a l'ARA sobre la “nova” vida d’alguns quadres de Ciutadans que s’han quedat sense càrrec, entre els quals l’inoblidable Carlos Carrizosa. Ell diu que tornarà a l’advocacia i que, mentrestant, menja millor i s'organitza la nevera perquè no té tants compromisos i així no ha de veure's tan abocat al menjar ràpid. Es veu que aquesta nova vida també li permet ocupar-se més bé de les tasques domèstiques. En l'última campanya electoral, sortia en un vídeo fent el llit i ensenyant la pica de la cuina plena de plats per rentar. I deia: “La pica, un poco guarrilla”.
En un cas així –en un cas de “pica guarrilla”–, jo sempre em pregunto si l’interfecte viu sol i si té personal domèstic. Si no viu sol i deixa la pica (o la dutxa o la cambra de bany) “guarrilla” és intolerable i irrespectuós. Si té personal domèstic, necessita més hores. En tot cas, em meravella aquesta pica plena d’estris bruts (si és un muntatge, vol dir que “ens fa gràcia”).
No és opció parlar del poc temps. Si pots anar a dinar a casa i fer-te el dinar però no pots fregar, mentre cuines, els ganivets, les safates, les molles, pot ser que no cuinis. Tallar ceba sobre una fusta bruta de pa ratllat quin sentit té? No netejar els plats després de dinar “perquè ja t’has cansat molt cuinant” quin sentit té? La neteja és respecte a l’art que practiques (la cuina, tota mena de cuina, és un art) i és intel·ligència. Algú que faci bricolatge a casa, escombrarà els encenalls, la pols, recollirà les eines. Algú que talli la gespa a casa, endreçarà la màquina. Algú que pinti una porta a casa, netejarà el pinzell. Estic parlant de feines domèstiques no professionals. És evident que un paleta, un pagès, un escriptor, un guitarrista, un vinater seran escrupolosos amb la neteja de les eines. Què passa amb la cuina? I si algú, qui sigui, considera que és tan bon pagès, escriptor, guitarrista, vinater o cuiner que no s’ha de rebaixar a netejar, li dic ara mateix que no serà un artista de veritat fins que no netegi.
