El PIB, la qualitat del creixement i el progrés

L’automoció és un dels sectors industrials que més creixen.
27/12/2024
3 min
2
Regala aquest article

A l’hora de fer el balanç econòmic de què han significat els darrers anys, tant per al conjunt d'Europa com per a Espanya, hem d’acceptar que han estat uns temps complexos, diversos i difícils de qualificar. Hem conegut una bona quantitat d’índexs sobre l'evolució de l'economia i hem viscut períodes de recessió, de recuperació, de creixement i d’inflació, sobretot en les cinc economies més grans d'Europa. En cadascuna hem pogut veure posicions governamentals i debats polítics que es poden qualificar de poc seriosos i de poca eficàcia. No penso entrar-hi.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vull expressar la meva preocupació sobre el fet que la gran quantitat d’índexs publicats ha permès a alguns poder explicar la realitat segons els propis interessos: governs, patronals, sindicats, o altres associacions han posat en relleu alguns d’aquests índexs, i disminuint la importància d’altres i fins i tot –aparentment– ignorant-ne. Quan la realitat arriba als ciutadans i la pateixen, la diferència entre el que senten i el que viuen redueix la credibilitat dels governs i afavoreix els grups d’extrema dreta. Em centro sobretot en el PIB i en el que coneixem com a progrés.

1. L’índex del PIB. No hi ha cap dubte que és un dels més importants de tots, perquè reflecteix la recessió, l'estancament o el creixement. Però pot ser molt enganyós si se’l mira sol, sense considerar al mateix temps altres índexs. El més immediat és el PIB per càpita, perquè la influència sobre el benestar varia segons els canvis en el volum de la població. Les característiques actuals de la demografia i el fenomen de la immigració o l'emigració, poden haver influït molt a provocar-hi canvis. Un creixement del PIB amb una reducció del PIB per càpita no és cap bona notícia. Un altre d'important és l’índex de Gini, que reflecteix els nivells de desigualtat econòmica entre la població. Les polítiques basades en principis neoliberals fan que ara sigui molt corrent assistir a augments importants de PIB, però amb un acumulament d’aquesta nova renda o riquesa en una part petita de la societat: la de les seves capes econòmiques més altes. Això pot provocar clarament un retrocés en el progrés social, cosa que cal corregir a través de les polítiques socials dels governs. Un quart índex que cal tenir en compte és l’índex de l’atur que ens mostra la importància del nombre de ciutadans situats en una posició i un sentiment que no és només la manca de recursos econòmica, sinó que hi ha una depressió personal. Això no es resol només amb una assistència econòmica, sinó que calen altres actuacions de les quals parlaré ara.

2. Creixement i progrés. La millora en l'evolució econòmica és un dels components fonamentals del progrés d’una societat i de l’augment del benestar dels seus ciutadans. Però cal tenir en compte que aquest benestar, personal o col·lectiu, demana molts altres ingredients no econòmics. El que va passar a mitjan segle passat va ser clarament un progrés perquè va combinar, entre altres, aquests elements: augment demogràfic, economia de mercat, utilització productiva de tecnologies industrials, redistribució fiscal, educació i sanitat universals.

Si volem que els països europeus puguin viure una etapa semblant, s’han de promoure entre governs d'escales local, estatal i europea polítiques que tinguin com a mínim els següents objectius: una productivitat més gran de les nostres empreses, que s'ha d'aconseguir a còpia d'augmentar el seu nivell tecnològic i les capacitats dels seus treballadors; la reducció de les diferències que crea l’activitat econòmica amb mesures de regulació interna del mercat i amb altres de tipus fiscal redistributiu; la disminució el poder real del sector financer independent augmentant la regulació i promovent col·laboracions publicoprivades en actuacions de valor social col·lectiu; l'ús les noves tecnologies desenvolupades les darreres dècades buscant l’objectiu dela competitivitat de les empreses, però també la seva incidència positiva directa en la vida i el benestar de les persones; la fi de l'abandonament escolar per tal de millorar els nivells acadèmics de tots els ciutadans independentment de la seva capacitat econòmica; i, finalment, l’atenció duradora a la seva salut,i la priorització del dret a un habitatge digne.

Tot això significa que cal aprofitar –si es pot– o posar en marxa –si cal– sistemes de mesura que permetin seguir contínuament l’evolució de cadascun d’aquests sectors de la realitat. També cal establir que, quan s’expliqui la situació d’un país o d’una associació d’estats, s’hagin de poder mostrar a més de l’evolució del seu PIB, la de tot aquest seguit d’índexs que retratin la situació de les persones. Acabo com he començat: el creixement del PIB és fonamental, però no ens ha d’enganyar i, per tant, cal complementar-lo amb tot un conjunt d’índexs que entrin a formar del concepte de progrés.

Joan Majó és enginyer i exministre
stats