El PIB té els dies comptats

Com hem de quantificar l'èxit econòmic? Des de fa anys, si no dècades, proliferen les crítiques als indicadors convencionals, sobretot al producte interior brut. Els ecologistes insisteixen des de fa temps que el PIB no té en compte la sobreexplotació dels recursos naturals, ni factors externs negatius, com l'escalfament global. Una altra de les omissions flagrants ve de la seva incapacitat per reflectir el treball domèstic, sens dubte valuós tot i no ser remunerat. Però potser s’acosten alternatives millors.

El 2009, una comissió liderada per Joseph Stiglitz, Amartya Sen i Jean-Paul Fitoussi va recomanar un nou conjunt d'indicadors i va impulsar així la recerca d’uns sistemes alternatius per avaluar el progrés econòmic. Des d'aleshores, economistes i estadístics, en col·laboració amb científics especialitzats en ciències de la Terra, han invertit considerables esforços en desenvolupar unes magnituds rigoroses basades en la riquesa per avaluar la prosperitat, sobretot pel que fa als recursos naturals. La idea fonamental és fer un balanç de situació exhaustiu que demostri que el progrés econòmic actual és il·lusori si s’aconsegueix a costa de la futura qualitat de vida.

Al març, les Nacions Unides van marcar una fita quan van aprovar un criteri estadístic referent als serveis que la naturalesa presta a l'economia. Abans, però, el Tresor del Regne Unit va publicar una ressenya de Partha Dasgupta, professor de la Universitat de Cambridge, en què s’exposa com s’ha d’integrar la naturalesa en general, i la biodiversitat en particular, a l'anàlisi econòmica. Ara que comencen a notar-se clarament les conseqüències del canvi climàtic, veiem que en el futur tots els conceptes d'èxit econòmic segurament tindran en compte la sostenibilitat.

Els pròxims passos d’aquest esforç estadístic seran la quantificació del capital social per reflectir la capacitat de les comunitats o els països d'actuar col·lectivament i, a més, l’extensió d’aquesta quantificació al sector domèstic. La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest la importància del treball no remunerat per a la salut econòmica d'un país. Per exemple, l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels Estats Units té la intenció de desenvolupar un concepte més exhaustiu del nivell de vida que consideri també el valor d'aquestes activitats.

Magnituds agregades com aquestes poden ser útils per orientar importants decisions polítiques d'una manera coherent amb els conceptes econòmics coneguts. Aquest plantejament també contribueix al diàleg amb els responsables dels ministeris de Finances i els directius empresarials; si volem aconseguir un canvi, és fonamental que assumeixin una perspectiva més a llarg termini de la prosperitat.

Molts defensen, però, que cal plantejar l'èxit i el fracàs econòmic en termes de benestar, un concepte més ampli i vague. La idea que les decisions polítiques s'han de centrar en el que, en definitiva, és important per a la vida de les persones ens resulta instintivament atractiva. I diversos governs, com els de Nova Zelanda i Escòcia, han adoptat fa poc criteris explícits basats en el benestar per dissenyar la seva política.

Aquesta estratègia, però, planteja interrogants encara més complicats pel que fa a les magnituds. El benestar depèn de molts aspectes de les circumstàncies que regeixen la vida de cadascú. Sens dubte, hi ha nombroses investigacions psicològiques i econòmiques sobre com es pot quantificar el benestar i analitzar els factors que hi influeixen. Aquesta quantificació sol consistir en enquestes sobre la satisfacció de la ciutadania amb la seva vida o el seu nivell d'ansietat. Per exemple, l'Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit ha fet un seguiment de l'ansietat i la depressió durant tota la pandèmia.

Però, tot i que els responsables polítics necessiten estadístiques agregades per facilitar la presa de decisions, aquests indicadors tenen limitacions. Per exemple, mentre que el lligam entre el benestar i els factors identificats per l'anàlisi economètrica –com ara tenir un lloc de treball o una bona salut mental– és intuïtiu, les connexions causals no es coneixen prou bé. La teràpia pot resultar beneficiosa per a qui passa una depressió, com solen demanar els defensors del benestar, però un habitatge digne potser serà encara més efectiu. Així doncs, les polítiques públiques basades en el benestar encara no tenen un fonament teòric.

A més, en alguns contextos cal un nivell més alt de detall per dissenyar una política. La investigació qualitativa –més que no pas les enquestes a gran escala amb preguntes predefinides– apunta a un ventall més ampli de factors que afecten el benestar. Per exemple, un estudi recent fet al Regne Unit i coproduït per investigadors i persones que han patit una situació de pobresa conclou que, per bé que les necessitats materials bàsiques –inclosa la salut– són importants per al benestar, tenir autonomia i una raó de ser a la vida són igual d’importants. Els indicadors agregats elaborats per sociòlegs i estadístics no són capaços de reflectir aquestes conclusions.

Tot i que una investigació de base i dilatada en el temps no serà sempre pràctica, cal tenir en compte que el concepte de benestar és molt més ric que la major part dels altres indicadors econòmics. És important destacar que els criteris sobre la riquesa i el benestar esbossats en aquest article són complementaris: els actius mesurats pels indicadors de riquesa ens faciliten els mitjans per accedir al benestar. De fet, el marc polític aplicat a Nova Zelanda explicita aquest lligam.

Hi ha una cosa molt positiva en aquests criteris alternatius per avaluar l'èxit econòmic d'una comunitat o un país: els grans avenços pràctics que ja s'han fet a l’hora de definir conceptes, crear magnituds i propiciar un consens entre els especialistes sobre el rumb que s’ha d’adoptar a l’hora de dissenyar una política. No s’ha pogut descartar mai el PIB com a indicador principal de la prosperitat perquè no hi havia un acord prou ampli sobre una possible alternativa. I faran falta molts més anys de treball estadístic sobre el terreny per desenvolupar un marc tan elaborat i ben integrat com el PIB i els indicadors econòmics en què es basa. Però el rumb del canvi el tenim clar i l’empenta per fer-lo realitat és poderosa.

Copyright Project Syndicate