Pi i Margall i els treballadors
De l'article de Joan Peiró (Barcelona, 1887 - Paterna, 1942) a L'Opinió (8-XII-1928). Elogi sindicalista -sense complexos i amb tocs místics a l'inici- a un polític burgès.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa personalitat de Pi i Margall, un dels grans homes del segle passat, no és indiferent a la consciència dels treballadors d'aquest segle. Per això, en commemorar-se el XXVII aniversari de la seva mort corporal, car espiritualment viu injectat en l'ànima dels homes que sentim inquietuds, vull dedicar-li el meu record, que no serà pas el d'un correligionari seu i sí el d'un treballador que vol apreciar tots els valors i proporcionar-los a la distància que els separa de l'Ideal universal: la Llibertat.
Pi i Margall mai no definí d'una manera objectiva i precisa el seu pensament sobre el Socialisme, la qual cosa, però, és fins a cert punt dispensable si es té en compte la seva posició política. Però, si jutgem aquest gran home interpretant-lo curosament a través de la seva copiosa obra oral i literària, es comprova tot seguit que es troba extraordinàriament més a prop del proletariat que no pas de la classe mitjana, de la que es diu ésser-ne representant. […]
Jo vull afirmar que l'autor de Las nacionalidades , que mai no definí d'una manera objectiva i precisa el seu pensament sobre el Socialisme, filosòficament era més socialista que la quasi totalitat dels que n'han fet professió de fe, dels que han constituït i constitueixen el socialisme internacional. Els socialistes han fet la consagració de l'Estat posant-lo per damunt de l'individu, mentre Pi i Margall ha proclamat l'individu anterior i superior a l'Estat.
L'Estat serà l'últim enemic del proletariat, i cal pensar qui estarà més a prop d'aquest, si aquells que consagren l'Estat com el Déu vertader o aquells que enarboren la piqueta, per bé que només sigui filosòficament, per a destruir aquest Déu. Solament això és prou per a justificar el títol d'aquestes quartilles, i crec que són molts els treballadors que m'acompanyen en aquest modest record a l'home bo i al polític honrat, que, havent estat gran jurisconsult, ministre i primer magistrat de la nació, no deixà als seus descendents res més que la grandesa immaculada el seu nom.