Un peu de foto
Una de les notícies més llegides del diari ARA (que jo també vaig llegir) deia que la influencer Dulceida se separa de la seva dona, amb qui estava casada des del 2016. En coneixia el nom, de la Dulceida, però no les coses en les quals influeix. Ahir vaig saber que és de Badalona i que, en realitat, es diu Aida Domènech (un nom, per cert, preciós). Al peu de foto de la notícia (que era una foto, entenc, feta o decidida per ella) hi deia: “Dulceida, en primer terme, amb la seva esposa Alba Paul, en segon pla”.
La paraula “esposa” em va sorprendre en el context de dues dones tan joves, perquè és una paraula per a mi tan formal que només faig servir en sentit irònic. Mai parlaria del meu espòs seriosament, parlant sense fer broma. Però algun cop parlo dels esposos amb les amigues o els amics, de per riure. Esclar que vaig entendre que el peu de foto parlés d’una esposa. Si haguessin posat “la seva dona” hi hauria hagut qui ho hagués trobat poc correcte, de la mateixa manera que hi ha qui troba poc correcte dir “el meu home”. A mi m’encanta i em resulta molt sexi. Però entenc que “la meva dona” o “el meu home” no dona una informació important: l’estat civil, que aquí és rellevant. “El meu marit” sí que la dona. A mi “marit” també em resulta massa formal i postís.
Hi ha qui, per evitar això, diu “la meva parella”, però som al mateix lloc. “La meva parella” no dona informació ni del gènere, ni de l’estat civil. A mi em costaria molt de dir “la meva parella”. I hi ha qui, per evitar tot això, fa servir una giragonsa de l’estil “el pare dels meus fills” o “la mare dels meus fills”, que a mi no m’agrada perquè sembla que parlis d’un ex i perquè només et serveix si amb aquell espòs o amb aquella esposa en tens, de fills.
