Petroli i política
És incomplet intentar explicar la recent evolució a la baixa del preu del petroli sense incorporar a l’anàlisi la raó política. Els preus del petroli es veuen afectats per diferents factors: la demanda, l’oferta, les finances globals i la seguretat internacional. Aquest últim factor pot estar jugant un paper clau en la caiguda de preus d’aquest 2014. Per analitzar-ho, cal repassar una sèrie de fets i valorar els seus possibles efectes.
Centrem-nos en el rol desenvolupat per l’Aràbia Saudita. Aquest estat ha tingut un paper clau perquè l’OPEP, en la reunió del 27 de novembre passat, decidís mantenir la producció de barrils de petroli en 30 milions al dia. Una reducció d’aquest volum hauria produït un augment del preu, però l’Aràbia Saudita s’hi va negar. S’han donat diferents explicacions dels motius d’aquest posicionament: per uns, seria l’intent d’aquest estat de mantenir la quota de mercat a la regió asiàtica; segons altres, es tractaria de mirar d’expulsar del mercat els productors que incorren en costos superiors per produir petroli, entre ells les empreses de shale oil dels Estats Units; etc. Segurament tots aquests motius van influir de manera més o menys important en la decisió que es va prendre. Però crec que no permeten explicar de manera íntegra la situació. Per fer-ho cal incorporar el factor de la seguretat internacional.
En aquest àmbit cal tenir present que una prioritat fonamental de la política de l’Aràbia Saudita (sunnita) és evitar que l’Iran (xiïta) assoleixi una posició de força regional desequilibrant. En el seu llibre World order [Ordre mundial], Henry Kissinger fa referència a aquest punt de manera concloent: “Per a l’Aràbia Saudita, el conflicte amb l’Iran és existencial”. I un objectiu crític en aquest conflicte és evitar que l’Iran pugui arribar a tenir armament nuclear. El 24 de novembre passat va acabar el termini previst per arribar a un acord sobre aquesta qüestió, i es va prorrogar fins a finals de juny del 2015. Aquestes dates són molt importants.
A continuació cal repassar la llista de perjudicats per la baixada del preu del petroli. Molt amunt en aquesta llista hi trobem Rússia i l’Iran. El cas de Rússia, una veritable tempesta perfecta, és ben conegut. El de l’Iran, no tant. La seva economia s’ha vist fortament afectada per les sancions dirigides a evitar que pugui desenvolupar armament nuclear, i que han reduït els ingressos provinents del petroli en un 50%. Aquestes sancions també li han impedit disposar de reserves en divises per valor de 100.000 milions de dòlars, que resten bloquejades tot esperant la solució de les negociacions sobre energia nuclear. La disminució del preu del petroli pot intensificar la dificultat d’aquesta situació econòmica i fins i tot provocar inestabilitat social. En plena recta final de les negociacions sobre l’energia nuclear, aquest afebliment suposa, de manera evident, un incentiu perquè l’Iran tanqui un acord que allunyaria el fantasma de la nuclearització d’una de les potències de la regió. Un dels principals interessats que això passi és l’Aràbia Saudita.
I als Estats Units com els afecta aquesta situació? És evident que la reducció de preus afecta negativament la indústria del shale oil, tot i que Goldman Sachs ha previst un impacte negatiu en el PIB, per la reducció de les inversions en aquest àmbit, només d’un 0,1%. En canvi, es preveu que per al conjunt de l’economia la reducció de preu del petroli resulti positiva en una proporció superior a l’impacte negatiu abans indicat. En qualsevol cas, el que sembla indubtable és que la indústria del fracking als Estats Units ha vingut per quedar-se, i que l’alentiment en el seu desenvolupament només és temporal. La tecnologia està millorant la seva eficiència i provocant una reducció de costos en la seva producció.
La reducció del preu del petroli no ha estat motivada per una única circumstància, sinó per un conjunt d’elements. I un dels motius que cal integrar en l’anàlisi és el de les prioritats existencials de la política de seguretat de l’Aràbia Saudita. Si això és així, pot sorprendre la poca atenció mediàtica que s’ha donat a aquesta circumstància, a diferència del relleu que ha tingut una hipotètica lluita entre l’Aràbia Saudita i la resta d’estats de l’OPEP versus els Estats Units i el seu shale oil. Potser ens pot ajudar a explicar aquest focus mediàtic una altra de les característiques de la política internacional de l’Aràbia Saudita, tal com es descriu en el llibre abans citat de Henry Kissinger: “La política exterior saudita [...] s’ha caracteritzat per una cautela que ha elevat el fet d’actuar de manera indirecta a una categoria especial d’art”.
