El petó de Judes
1. La primera crisi greu, en el mandat de Laporta del 2003, va arribar per culpa de qui aleshores era el seu cunyat, Alejandro Echevarría. Formava part de la junta directiva del canvi, però, al mateix temps, era membre de la Fundación Francisco Franco. Una estranya combinació. El president ho va negar, taxativament, davant l’Assemblea de socis de l’agost del 2004: “Alejandro Echevarría no ha estat, ni és, ni serà, membre de la Fundación Francisco Franco”. Ho va dir amb la rotunditat amb què acostuma a dir les coses i el periodisme s’ho va creure. Un soci, però, va aportar la prova. Luis de Val va demostrar que des del 23 d’octubre del 1996, Echevarría era patró de la Fundación. El cunyat va haver de dimitir quan els excandidats a la presidència, Minguella i Majó, demanaven que qui plegués, per la mentida reiterada, fos Laporta.
2. Echevarría va marxar del Barça, però per a molts jugadors va continuar sent una peça clau, pràcticament un amic. El veien com un aconseguidor, la persona que, fora de la gespa, els facilitava la vida en tota mena de gestions. Una feina singular, aquesta. Acostumen a ser homes que, amb poc soroll, saben guanyar-se la confiança de les persones fins que, en no poques ocasions, te l’acaben fotent. Són mestres en generar problemes perquè sembli que els solucionen. Puyol, Eto’o, Xavi o Messi utilitzaven aquesta amistat. El juliol del 2015, per exemple, Messi va volar amb Echevarría fins a Gabón per posar la primera pedra d’un nou estadi. Per la fotografia al costat del president Ali Bongo, Messi va cobrar 3,5 milions, segons va publicar France Football. En aquell viatge, el tercer en discòrdia era Deco, agent de futbolistes, soci durant anys d’Echevarría. Deco, des de fa un any, és el director esportiu del Barça, després que Jordi Cruyff marxés per cames i que acomiadessin Mateu Alemany.
3. En el segon mandat de Laporta, l’excunyat ha tingut la catifa vermella per tornar al Barça. No té càrrec, no té nòmina, no té despatx, però es passeja per l’àrea presidencial i per la ciutat esportiva com si fos casa seva. A la llotja hi és sempre. Mana, i molt, en moltes parcel·les del club. Ja en la campanya electoral, va jugar un paper important. Va desactivar Xavi, que feia anys que treballava de bracet amb Víctor Font. Va aconseguir que, en la recta final de la campanya, Xavi es mostrés com un barcelonista equidistant, de tots i de ningú. Pel camí li havien assegurat que si Laporta guanyava les eleccions, ell en seria l’entrenador aquell estiu. Arribat el moment, però, i malgrat la insistència de Xavi per veure’s amb Laporta a S’Agaró, el facilitador no va aconseguir que poguessin arribar ni a fer un cafè. Xavi se’n va tornar cap a Qatar, fotut, per la promesa incomplerta.
4. Un cop dins del Barça, però, Xavi i Echevarría continuaven mantenint la bona relació. L’entrenador s’adonava que, a dins, li calien aliats. Sabia que des de la direcció esportiva, tant Joan Soler com Enric Masip escalfaven el president a cada mal resultat i a cada pèssim partit, que no n’hi ha hagut pocs. La nit del Barça - Vila-real (3-5), Echevarría va ser el mitjancer entre Xavi i la presidència als budells de l’estadi perquè allò no acabés ni amb cessament, ni amb dimissió imminent, sinó en un aiguabarreig estrany que, a la llarga, ha resultat ser un bunyol.
5. A la nit del pacte del sushi, quan Laporta i Xavi es van mirar als ulls i van decidir que seguirien junts fins al 2025, Echevarría també va anar a la celebració. Semblava un sopar de conjura, però allà Xavi va rebre el petó de Judes. L’entorn de l’entrenador, tant l’staff com la família, consideren que Echevarría els va fer el llit des de l’endemà mateix. Per la manera d’intoxicar els jugadors fins a convertir la situació en insostenible, no entenen la traïció. Els Hernández se’n fan creus. I Laporta? Com va dir ell a Bilbao, ho fa tot pel bé del Barça. D’Echevarría, en canvi, no n’hi ha constància.
