Un petó per a la família del dictador
Aquest divendres moria l’única filla del dictador Francisco Franco. El Telediario del migdia va comunicar breument el decés de Carmen Franco, amb un text purament informatiu i utilitzant en el redactat la paraula dictador, un terme massa oblidat, no només a la tele pública sinó en la immensa majoria de les cadenes espanyoles, on la família Franco s’associa als grandes de España.
La prova la trobem dijous al matí a La Mañana de TVE, el magazín que presenta la María Casado. Cap al final del programa un redactor especialitzat en cor, Saúl Ortiz, va anunciar el que ell va definir com “una noticia triste”. I a continuació va transmetre-la a l’audiència: “Carmen Franco acaba de recibir la extremaunción”. El redactor explicava: “Se espera el fatal y triste desenlace para las próximas horas. Se va el pilar que unía a toda la familia”. Una col·laboradora lloava la “entereza y fortaleza ” amb la qual tots els parents havien assumit la malaltia de la dona, mentre la resta assentien compungits davant la tragèdia. El redactor de la primícia, molt afectat, insistia: “Sobre todo, dar las gracias a Carmen Martínez Bordiú y a sus hijos, que durante este tiempo han estado respondiendo a preguntas incómodas y difíciles de los periodistas que nos dedicamos a esto. Con lo cual, desde aquí les mandamos todo el cariño”. María Casado se sumava al record afectuós cap a la família Franco i mirant a càmera feia el gest de posar-se la mà als llavis i els enviava un petó: “Un beso muy grande para toda la familia”.
Esperpèntic. La paraula dictador no va sortir per enlloc i la televisió pública, amb absoluta inconsciència, manca d’escrúpols i total desvergonyiment, enviava petons i estima a la família del dictador, que encara viu de la glòria i les propietats acumulades durant el règim. Grotesc que el compungit redactor apuntés que els Franco havien hagut d’aguantar preguntes incòmodes i difícils dels periodistes, sobretot perquè és fals. Ningú, en aquest país, ha incomodat els Franco, que s’han passejat per les revistes del cor i els programes de televisió amb les millors gales, se’ls han fet entrevistes llefiscoses i fins i tot la neta ha participat en concursos de ball. Han estat tractats com aristòcrates i sempre han exhibit orgull per la tasca de Franco al capdavant del país.
Té nassos veure María Casado enviant petons a la família del dictador des de la tele pública. S’ha de tenir fetge. No cal mostrar alegria per la mort de ningú però tampoc exhibir estima pels còmplices i per aquells que s’han aprofitat d’un règim dictatorial. Franco no es caracteritzava per enviar petons sinó per firmar sentències de mort. Durant el franquisme se’n van ordenar cent vint-i-sis. Catorze per afusellament i cent dotze per garrot vil. A María Casado li convindria que en comptes d’enviar petons li enviessin a ella una mica de documentació històrica.
