Petits gestos que deixen de ser invisibles

El programa Informe Robinson va estrenar divendres una deliciosa peça sobre Marc Gasol en què el pivot dels Memphis Grizzlies explica com va perdre fins a 45 quilos per convertir-se en el jugador que és ara. El capítol, que detalla les dificultats superades pel català fins que es va consolidar com a estrella de la NBA, acaba amb una declaració d’intencions. “Espero poder acabar la meva carrera jugant a Girona”, diu.

El Marc és un tipus agraït i vol tornar al bàsquet i a la ciutat de Girona tota la felicitat que li han proporcionat. El jugador va començar a invertir en una escola amb sis equips de formació que ara s’ha convertit en una entitat amb un equip sènior que competeix a la Lliga EBA. “He tret el meu cognom del nom del club i així em sento més còmode”, confessa. El català, que intenta seguir els partits en directe, està en contacte permanent a través del WhatsApp i l’Skype amb Àlex Formento i la resta de persones que sostenen amb passió i professionalitat el dia a dia del club.

Hi ha ciutats que treuen el millor de les persones. L’Spar Citylift Girona va retirar ahir la samarreta de Noemí Jordana i Anna Carbó, dues jugadores que es van acomiadar del bàsquet a Fontajau. Unes hores després de disputar a Salamanca el seu últim partit com a professional, la Noe va fer 900 quilòmetres en cotxe per fer classes d’educació especial en un col·legi de Peralada. L’excapitana, que cada dimecres juga un partit de costellada per matar el cuquet, va acceptar una substitució temporal per fer d’interina. La resta del temps el dedica a ajudar a gestionar el club com a vicepresidenta. Obligada a deixar el bàsquet per una lesió de genoll, l’Anna treballa en una entitat bancària, però s’ha tret la llicència d’àrbitre i aprofita els caps de setmana per xiular partits de nens petit.

La seva passió pel bàsquet continua intacta. Fontajau, l’escenari en què van passar tantes hores d’entrenament, va aprofitar el partit contra el Cadí La Seu per homenatjar-les com es mereixien. La seva trajectòria deixa coses més importants que els èxits esportius, ja que totes dues van ser un exemple de comportament per a les noves generacions. D’exemples en deixen molts, com el de continuar traient les pilotes per entrenar-se quan eren les veteranes de l’equip. Aquestes escenes van ser invisibles durant anys per a clubs i aficionats, que amb el temps han après a valorar aquests petits gestos, que són imprescindibles.