27/06/2021

Un petit canvi que pot canviar tota la televisió

Les plataformes han estat fins ara molt zeloses amb les seves dades. En donen poques i només les que els interessen. Però això pot canviar en molt poc temps. D’una banda, al Regne Unit estudien obligar-les a sotmetre’s a controls d’audiència, perquè competeixin en igualtat de condicions que la resta. De l’altra, la multinacional Nielsen -referent mundial en audímetres i sistemes de mesurament de consum mediàtic- ha desenvolupat un sistema que comença a donar xifres fiables, per molta opacitat que pretenguin els gegants de l’streaming. El fet que el director general de Netflix hagi admès les bondats tècniques d’aquesta eina -havent malparlat de l’anterior metodologia de Nielsen- fa pensar que les dades d’audiència de les plataformes aviat s’incorporaran a les de les cadenes convencionals.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si Netflix avala d’alguna manera aquesta hibridació és perquè considera que ja té prou massa crítica per mesurar-se amb les grans cadenes en obert. Així ho suggereixen les dades de Nielsen, que és qui mesura les audiències televisives diàries als Estats Units i qui fa temps que analitza l’evolució dels serveis de vídeo sota demanda. Mirem algunes dades rellevants. Per exemple, la que diu que el consum de plataformes correspon ja al 26% del temps d’ús del televisor, mentre que les cadenes convencionals (i de cable) suposen encara el 64%. La resta, un 10% aproximadament, correspon a videojocs i a continguts gravats anteriorment a les smart TV. Entre les plataformes, Netflix i YouTube són les dues que lideren, amb un 6% cadascuna sobre el total. I, el que és més important, fa només un any el percentatge de les plataformes era del 20%. Conquerir el 6% del mercat televisiu en només dotze mesos és una fita i, a més, dibuixa un futur en què l’streaming passa a ser hegemònic en pocs anys, si es manté aquesta tendència.

Cargando
No hay anuncios

Per tant, cal que a Catalunya ens preparem per a aquest (nou) canvi de paradigma. El 14,6% que va permetre a TV3 ser líder el 2020 pot quedar ben diluït si el mateix pastís comença a repartir-se també entre les plataformes. La solució més elemental, esclar, passa per construir aquesta marca pròpia per a l’streaming en català, probablement a través d’una col·laboració público-privada (liderada per TV3). La revitalització dels canals secundaris tampoc farà cap nosa, si es pot assumir. Alguns moviments de l’incipient Govern suggereixen que hi ha ganes d’aplicar una visió global per a l’audiovisual català. Però el més calent és a l’aigüera: la Corporació espera una renovació des de fa massa temps, i la rentadora del temps no s’atura i ens fa perdre un llençol a cada bugada.