Benvinguts a l'era de les pandèmies

A principis del 2018, durant una reunió de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra, un grup d’experts de què formo part (R&D Blueprint) va encunyar el terme malaltia X: ens referíem a la pròxima pandèmia, que seria causada per un nou patogen desconegut que encara no havia afectat els humans. La malaltia X, dèiem aleshores, probablement provindria d’un virus originat en els animals i sorgiria en algun punt del planeta on el desenvolupament econòmic afavoreix el contacte entre els humans i els animals salvatges. Segurament, al començament del brot la malaltia X es confondria amb altres patologies i s’estendria, per tant, de pressa i en silenci. Aprofitant les xarxes creades pels viatges i el comerç, arribaria a nombrosos països i desbarataria totes les estratègies de contenció. La malaltia X tindria un índex de mortalitat superior al de la grip estacional, però es propagaria amb la mateixa facilitat. Sacsejaria els mercats financers fins i tot abans d’arribar a la condició de pandèmia. En poques paraules, la Covid-19 és la malaltia X.

Sabem que l’epidèmia està remetent a la Xina però s’estén per altres països. La imminent pandèmia ens plantejarà nous desafiaments, alhora que la gent intenta evitar les quarantenes, i les campanyes de desinformació i les teories de la conspiració fan de les seves a les democràcies obertes.

Però, mentre el món lluita per donar una resposta a la Covid-19, correm el perill que els arbres no ens deixin veure el bosc: cada vegada hi ha més pandèmies, i el que hem de fer és contenir el procés que les impulsa, no cada malaltia per separat.

Les plagues no només formen part de la nostra cultura, sinó que en són una conseqüència. La pesta negra es va propagar per Europa a mitjans del segle XIV mentre creixia el comerç al llarg de la Ruta de la Seda. D’altra banda, noves soques de grip han sorgit de les explotacions ramaderes. L’Ebola, la SARS, la MERS i ara la Covid-19 s’han vinculat amb animals salvatges. Les pandèmies solen començar a partir de virus que s’originen en els animals i salten a les persones quan hi entrem en contacte.

Aquesta mena de contagis creixen exponencialment en la mesura que la nostra empremta ecològica ens acosta als animals salvatges en zones remotes i el comerç amb aquesta mena d’animals els introdueix als nuclis urbans. A més, la construcció de carreteres, la desforestació i el desenvolupament agrícola –pràctiques ara més intenses que mai–, així com la globalització dels viatges i el comerç, ens fan extremadament susceptibles a contreure patògens com els coronavirus.

Amb tot i amb això, l'estratègia mundial per afrontar les pandèmies és d’una insuficiència deplorable. Tots nosaltres, des dels polítics fins al públic, enfoquem les pandèmies com si haguéssim de reaccionar davant d’una catàstrofe: ens esperem fins que arriben amb l’esperança que després es desenvoluparà ben aviat una vacuna o un fàrmac. Però ara que la Covid-19 fa estralls, encara no disposem d’una vacuna per al virus de la SARS del 2002-2003, ni per al VIH/sida ni el Zika, ni per a tota una sèrie de patògens emergents. El problema és que, entre brot i brot, la voluntat d’invertir diners en mesures de prevenció es debilita i el mercat de vacunes i medicaments contra malalties víriques esporàdiques no té prou força per impulsar la recerca i el desenvolupament.

Durant l’Assemblea Mundial de la Salut del 2016, l’OMS va posar en marxa el Pla de R+D (R&D Blueprint) per cobrir aquest dèficit, i va anunciar una llista de prioritats amb els patògens més amenaçadors per a la salut mundial i per als quals no hi havia vacunes ni fàrmacs. La SARS figurava a la llista, així com la MERS, el Nipah, l’Ebola i altres malalties rares però molt greus causades per virus epidèmics. La Coalition for Epidemic Preparedness Innovations (una associació internacional formada per organitzacions públiques, privades, benèfiques i de la societat civil), creada a Davos el 2017, va assumir el repte i va obtenir finançament per desenvolupar vacunes i tractaments contra algunes d’aquestes malalties.

Si volem fugir de l'era de les pandèmies, les haurem d’abordar com un problema de salut pública i començar a treballar en la prevenció, a més de buscar la manera de combatre-les. El nostre primer objectiu hauria de ser ampliar el nostre arsenal davant de possibles epidèmies massives. Quan, fa dos anys, alguns de nosaltres vam afegir la malaltia X a la llista de prioritats de l’OMS, volíem destacar que no n’hi ha prou amb desenvolupar vacunes i fàrmacs per a agents ja coneguts, ja que segurament el següent serà un patogen diferent: per exemple, un virus pròxim al de la SARS, però no prou semblant perquè la mateixa vacuna funcioni contra tots dos.

Mentre avui la Covid-19 fa estralls i una allau d'altres patògens estan llestos per aparèixer en el futur, nosaltres continuem assetjant la natura. Els científics calculen que hi ha 1,67 milions de virus desconeguts que ja han aparegut en humans. Descobrir-los i seqüenciar-los ha de ser una prioritat: un clar exemple de la màxima “coneix el teu enemic”. Després de la SARS, la investigació sobre coronavirus originats en ratpenats ha descobert més de 50 virus relacionats, alguns dels quals poden infectar els humans; aquesta informació pot ser útil ara per provar vacunes i fàrmacs d’ampli espectre. Estendre aquesta recerca a totes les famílies víriques, com té el propòsit de fer el Global Virome Project, és un primer pas lògic cap a la prevenció.

També es necessita un canvi radical en el disseny de proves, vacunes i fàrmacs amb l’objectiu que serveixin per a grups sencers de patògens en lloc d’aplicar-se per separat a patògens ja coneguts. L’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units està estudiant una vacuna universal contra la grip que cobreixi totes les soques conegudes, i també caldrà una vacuna universal contra els coronavirus, el virus de l’Ebola i d’altres.

Amb una inversió més petita, també podem mirar d’avançar-nos a les pandèmies col·laborant amb diferents col·lectius en els focus de malalties emergents. Els sistemes de vigilància s’han de centrar en els agricultors, les comunitats rurals i qualsevol persona que estigui contínuament en contacte amb animals salvatges; l’objectiu ha de ser buscar malalties poc habituals, fer proves per a nous patògens i col·laborar amb la gent per promoure alternatives a activitats d’alt risc, com ara el comerç d’animals salvatges.

Hem d’identificar totes les possibles fonts d’infeccions i desactivar-les abans que arribi la pròxima pandèmia.

Copyright The New York Times

Traducció: Lídia Fernández Torrell