¿Petem la xerrada o la fem petar?

Les coses cauen però no podem caure una cosa, l'hem de fer caure . En canvi, tot i que també ressalten , no és tan clar que no puguem ressaltar-les . Com tampoc ho és que no puguem avortar un projecte o cessar un entrenador. En tots aquests casos, la norma encara tanca la porta a la transitivitat i ens obliga a fer ressaltar, fer avorta r i fer cessar , però l'ús ja ha decidit anar per lliure i passar sense aquesta crossa.

En un registre més col·loquial, estem assistint al curiós fenomen que la xerrada que els més grans encara fan petar els més joves simplement la peten. I l'altre dia vaig quedar parat quan una amiga de Girona em va assegurar que a casa seva no feien cagar el tió sinó que, directament, el cagaven. "Vindràs demà a cagar el tió?", es veu que et diuen, sense que els creï cap mena de problema fer-te una petició tan dolorosa.

Navegant pel Google constato que això no passa només a Girona, que hi ha més comarques on caguen el tió ; i mirant l'Alcover-Moll veig que això del cagatió , que jo cre ia que era un invent recent nascut en alguna AMPA, ja es feia servir a l'Urgell a principis del XX. I és que la llengua, en general, és més diversa del que ens pensem. El 2011, doncs, ressaltaré, avortaré i cessaré el que calgui. Però encara em resistiré a petar la xerrada, i no crec que d'aquí 12 mesos, per molt que em mentalitzi, ja sigui capaç de cagar el tió.