De les respostes de pes en l’entrevista d’ahir a l’Emma Vilarasau que firmava l’Albert Om, n’hi havia una que ressonava especialment: “Quan ets jove no tens temps de parar-te, de mirar una posta de sol… Ara sí: has de tenir el temps, la sensibilitat i l’educació d’entendre moltes coses”.
D’entendre moltes coses i de desentendre’t d’altres. Entendre, acompanyar, cocelebrar i compadir els altres més que no pas jutjar-los, perquè no sempre sabem què hi porten els altres, a la motxilla. I perquè ara ja ets al cap del carrer i saps perfectament el bé i el mal que pots fer a la vida amb un comentari o una actitud. El privilegi de l’edat no és el de dir o el de fer sempre el que et passa pel cap, peti qui peti, perquè això és posar-te a tu per sobre de tothom i, a més a més, fer-ho quan ja no té cap mèrit, perquè ja no has de tenir por a les represàlies. El privilegi de l’edat és pensar amb claredat i distingir bé què diràs o què prioritzaràs. I si algú es molesta, ara sí, mala sort.
M’agrada que la Vilarasau faci servir la paraula educació i la consideri exigible a l'hora d’entendre les coses, que per alguna cosa ja fa anys que som adults. A vegades la vida et colpeja d’una manera que fa que perdi el sentit, però si alguna cosa s’entén i li dona sentit és allò dels metges: si més no, no fer mal.
El mateix val per desempallegar-te de les obligacions autoimposades o socialment imposades. Arribats a una edat, dir que vas de bòlit com a excusa per no mirar al voltant és pobre. No. Trio el que faig i el que no faig, i m’entretinc en moments (l’actriu posa l’exemple de la posta del sol) que abans no em feien ni fred ni calor perquè potser cal viure uns quants anys per apreciar la força del cicle dels dies i els anys, i el valor de gestos simples. Una persona amb tots aquests atributs és una persona educada.
