Per què persisteixen les bretxes de gènere al mercat de treball?

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

La flamant premi Nobel ha centrat la seva investigació en documentar i analitzar l’evolució de les dones al mercat de treball. Com a historiadora econòmica, Goldin ha qüestionat que el desenvolupament econòmic fomenti la igualtat de gènere. Fent servir diverses fonts de dades, sobretot pel que fa als Estats Units, mostra que el 1890 la taxa de participació femenina era cinc vegades superior a la registrada al cens americà, que no comptabilitzava el treball de les dones ni al camp ni als negocis familiars. Durant el procés d’industrialització al segle XIX, els estudis de Goldin assenyalen una davallada important en la taxa de participació femenina, davant la dificultat de combinar les responsabilitats familiars amb el treball presencial a les fàbriques. Ja entrat el segle XX, la presència de les dones al mercat de treball torna a agafar volada. De fet, els experts consideren que la massiva incorporació de la dona en el món laboral és una de les transformacions més importants que han caracteritzat el mercat de treball dels països desenvolupats durant les darreres dècades.

De la recerca de Goldin podem concloure que aquesta important transformació respon, en gran part, a tres factors: l’expansió del sector serveis i l’increment de la demanda laboral femenina; el canvi en les expectatives i aspiracions professionals de les dones, que afecten les seves decisions d’inversió en capital humà; i la introducció de la pastilla anticonceptiva que facilita el control de la fecunditat i de l’edat de tenir fills.

Tot i les importants fites que han aconseguit les dones, la igualtat en el mercat de treball encara té camí per recórrer. De fet, des de finals dels noranta la convergència de gènere s’ha estancat i les diferències laborals entre homes i dones persisteixen (la bretxa en ocupació encara és del 20% i la salarial del 12% per la mitjana dels països de l'OCDE).

En realitat, tal com diu Goldin en el seu llibre, tot és una qüestió de l’ús que fem del temps. Un temps que s’ha de repartir entre les tasques familiars i les professionals. Cada una d’aquestes esferes vitals requereix dedicació, però la decisió rellevant és: ¿com distribuir les hores dels dos membres de la família entre les diferents tasques? (les famílies monoparentals tenen una situació molt més complicada)

Si mirem les dades d’ús del temps per als països de l'OCDE, veiem que les dones continuen assumint de manera desproporcionada les tasques de la llar i la criança i que hi dediquen més del doble de temps que els homes (4,39 versus 2,27 hores diàries de mitjana). De fet, Goldin ha sigut pionera en documentar l’aparició de noves bretxes de gènere en totes les dimensions del mercat laboral (participació, ocupació, salaris...) a partir del naixement del primer fill.

La presència de normes socials, que atribueixen el paper de cuidadora principal a la dona, sembla ser la causa principal d’aquest repartiment desigual de les responsabilitats familiars. Calen, doncs, polítiques públiques capaces de transformar aquestes normes socials, aconseguint una distribució més equitativa de les tasques, i afavorir el progrés professional de les dones.

Un dels aspectes més valuosos de la recerca de la premi Nobel és que ens permeten avançar en el disseny de polítiques públiques per afavorir la igualtat de gènere. En aquest sentit, cal destacar el paper clau de dos grups de mesures: d’una banda, les polítiques que faciliten el control de la fecunditat (anticonceptius, avortament i planificació familiar); i, de l’altra, les que fan possible ser una mare treballadora (permisos de paternitat no transferibles i educació gratuïta i universal de 0-3 anys).

Recentment, Goldin destacava també la necessitat d’introduir canvis en l’organització del treball remunerat. Pràctiques laborals més flexibles, en el temps i l’espai, permeten millorar la conciliació entre la vida personal i professional, i fomentar el desenvolupament professional de les dones. Tot i això, l’economista també adverteix que aquests canvis poden suposar un perill per a la convergència de gènere si són majoritàriament les dones les que tenen ocupacions més flexibles, ja que ofereixen salaris més baixos.

Analitzant els resultats de la recerca de Goldin veiem que les causes de les bretxes de gènere són canviants en el temps. Per tant, cal insistir en les anàlisis de les circumstàncies específiques de cada moment per tal d’aplicar polítiques adreçades a erradicar les diferències de gènere en el mercat de treball, i en el conjunt de la societat.

Thank you Claudia for pushing it so hard!