La il·luminació regeneradora que va tenir Pedro Sánchez en els seus cinc dies de retir és interminent i s'encén a estones. El fulgor reformador tendeix a enterbolir-se, o directament a apagar-se, quan el president espanyol s'ha d'enfrontar amb un poder judicial que se li ha declarat obertament en rebel·lia amb la llei d'amnistia. Però brilla amb més claredat quan es tracta de sortir al pas de la premsa i els creadors d'opinió del nacionalisme d'ultradreta, és a dir, tot l'entorn mediàtic del territori PP, Vox i voltants. O, dit encara amb una altra paraula, el focus d'intoxicació de l'opinió pública que el mateix Sánchez va batejar amb el nom de la fachosfera.
Per lliurar aquesta batalla, Sánchez ha fet públiques aquesta setmana dues mesures. D'una banda, una revisió a fons dels ajuts que reben certs mitjans digitals (als quals es va referir com a “pseudomitjans que no tenen lectors”). Potser no en tenen, de lectors, però sí que tenen un paper determinant en l'elaboració i la posada en circulació de fets alternatius, notícies falses i difamacions. De l'altra, va presentar la Fundació Avanza, un think tank progressista (potser més aviat progre) que és una contrafigura evident de la FAES aznariana i que vol combatre les boles (els bulos) que sorgeixen de la fachosfera per la via de la confrontació més o menys intel·lectual directa. I fer-ho, com podeu llegir a la crònica de David Miró, des del poder: “no n'hi ha prou de tenir raó, cal també guanyar”, va afirmar Sánchez. I també: “La millor manera de combatre l'extrema dreta és governant”. La idea que té Pedro Sánchez del poder és paral·lela a la que tenia Cruyff sobre la pilota: cal tenir-lo, cal retenir-lo. Aquesta actitud exaspera la dreta, fins al punt de fer-los cometre errors en la seva estratègia de desgast del president socialista, com ara anunciar, des de la seva arribada al poder, que hi duraria poc (hi du sis anys). Sánchez té clar que no vol seguir la sort d'António Costa, el president portuguès a qui la dreta va acorralar a base de lawfare i difamacions a la premsa fins que van aconseguir fer-lo dimitir. El podrà tenir com a interlocutor a Brussel·les, ara que Costa ha estat nomenat president del Consell Europeu. Sánchez ha decidit promocionar-se com a líder progressista internacional, el referent europeu en la lluita contra l'extrema dreta: ja va dir, ell mateix, que té la vanitat de preocupar-se per com passarà a la història.
Tot això pot ser entretingut, però té l'inconvenient que, mentre se li encén el pilot de la lluita contra la dreta global, a Sánchez se li apaga el de la pluralitat de l'estat espanyol. Tot l'invent de la Fundació Avanza, si és que compleix el seu nom i va endavant, torna a ser d'un madrilenyisme que tomba d'esquena (fins i tot amb llenguatge propi, aquest que hem fet servir en aquest article: perro, bulo, fachosfera, etc). I oblida que les primeres víctimes del lawfare i de les mentides de l'extrema dreta segueixen sent els independentistes catalans, els seus socis, tan indesitjats com imprescindibles.
