29/11/2018

¿Però va ser violació o no?

La mort de Bernardo Bertolucci ha revifat la polèmica sobre la famosa escena de la mantega a L’últim tango a París. Sobre si va ser o no una violació. És probable que la notícia descontextualitzada o el tuit desinformat hagi donat a entendre que hi va haver una violació amb penetració per part de Marlon Brando a Maria Schneider, cosa que no va passar. Segons van explicar els implicats, l’actor i el director van tenir la idea de fer servir la mantega com a lubricant al set. És a dir, aquella jove desconeguda de 19 anys que treballava a les ordres d’una promesa del cinema de 31 i amb un tòtem de Hollywood de 48, sí que sabia pel guió que havia de rodar una violació, però no que hi hauria mantega. Bertolucci va admetre en una entrevista i en un comunicat que no li va explicar “res del que passaria”, tot i que ella havia dit que l’hi havien comentat just abans de rodar l’escena. Resultat: “Em vaig sentir humiliada i, per ser honestos, una mica violada”, va dir anys després Schneider, lamentant no haver trucat immediatament al seu agent o un advocat.

Inscriu-te a la newsletter Les transformacions que venenLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Què passaria avui si es donés el mateix cas? Que un director i un actor consagrat es conjurin per refregar mantega per l’anus d’una actriu sense guió pel mig i en un film d’impacte global. Jo crec que seria denunciable com a abús sexual i abús de poder i, per definició, com a violació, si va ser contra la seva voluntat, cosa que, sentint el fastigós relat de Bertolucci, no deixa lloc a dubtes. Va dir que no li havia explicat l’escena perquè “no volia que fingís la seva humiliació, volia que la Maria sentís” (aquí admet que la va humiliar) i “volia la seva reacció com a nena [ girl ], no com a actriu” (i aquí, que abusa d’una nena). Justificar el maltractament en nom de l’art, quin tuf de masclisme. Això, avui i a Occident, és una violació. Potser no ho seria en termes legals, perquè ja hem vist quin és el criteri dels jutges. Fins i tot si acceptem que el context social i moral del 1972 no és l’actual, és important dir les coses pel seu nom. No relativitzem les agressions masclistes, per favor.