Permisos de paternitat contra la desigualtat de gènere
Ala sortida de l’escola, a la sala d’espera del pediatre, als parcs i places i a les piscines durant les caloroses tardes d’estiu, veig moltes més mares que pares amb els seus fills. Les dades estadístiques també confirmen que són les mares les que majoritàriament tenen cura dels fills.
Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada per l’Institut Nacional d’Estadística, en el primer trimestre del 2015 el 83% dels homes d’entre 30 i 45 anys amb fills en edat escolar treballaven, mentre que només ho feien el 64% de les dones (i, d’aquestes, gairebé un terç tenien una feina a mitja jornada). A més a més, de les que no treballaven o treballaven a temps parcial, un 30% deien que preferien no treballar a jornada completa per poder tenir cura dels seus fills.
En l’Enquesta de l’Ús del Temps (2009-2010), un 40% dels pares (homes) també van declarar que, en un dia qualsevol, no dedicaven ni un minut a tenir cura dels seus fills. Segurament moltes mares trien deixar de treballar o treballar menys hores per poder estar amb els seus fills. Però potser n’hi ha d’altres que preferirien dedicar més temps a la seva feina i compartir amb la seva parella, d’una manera més equitativa, la criança dels fills en comú.
A diferència d’altres països, com Islàndia o Suècia, amb un estat del benestar més desenvolupat, aquí aquestes dones ho tenen més difícil. Unes normes socials encara massa tradicionals, unides a la rigidesa institucional, representen sovint un obstacle per al desenvolupament professional de la dona.
En aquest context, l’extensió del permís de paternitat podria contribuir a millorar les perspectives laborals de les dones. En la llei d’igualtat del 2007 aprovada pel govern del PSOE s’establia un permís de paternitat de tretze dies, que s’hauria d’haver ampliat de manera progressiva a quatre setmanes fins al 2013. Però la crisi ha servit d’excusa per aturar aquesta ampliació.
Actualment, la durada màxima de la baixa de paternitat és de dues setmanes, que són d’ús exclusiu per al pare i intransferibles a la mare. La baixa per maternitat té una durada de setze setmanes: les sis primeres són de descans obligatori per a la mare, mentre que la resta es poden repartir entre els dos progenitors. Tot i el disseny igualitari, són majoritàriament les dones les que acaben fent ús de les deu setmanes repartibles. En canvi, des de la seva aprovació l’any 2007, cada cop són més els pares que sol·liciten les dues setmanes de permís intransferible (35% l’any 2007 i 57% l’any 2011).
Diversos estudis suggereixen que si el permís de la mare (setze setmanes) i el del pare (dues setmanes) s’equiparessin es reduiria la penalització professional que pateixen les dones. L’extensió de la durada del permís de paternitat podria tenir implicacions tant en l’àmbit laboral com en el familiar.
En primer lloc, facilitaria la reincorporació de la dona al mercat de treball, ja que podria ser el pare qui es quedés a càrrec de l’infant. A més, el caràcter intransferible del permís n’incentivaria l’ús, ja que si el pare no gaudís d’aquestes setmanes ningú ho podria fer i s’acabarien perdent. D’aquesta manera, potser deixaria d’estar tan mal vist que els homes demanessin un permís d’absència laboral per tenir cura dels seus fills. De retruc, l’extensió del permís de paternitat disminuiria l’habitual discriminació que sorgeix quan hi ha dos candidats (home i dona) similars en edat de tenir fills i l’empresari tria l’home abans que la dona. Si els permisos s’equiparessin en durada, és d’esperar que tant homes com dones abandonessin durant unes setmanes el seu lloc de treball després de ser pares.
A la llar també podrien tenir lloc alguns canvis. Amb l’extensió del permís, el pare gaudiria de les mateixes setmanes que la mare per estar amb el nouvingut, i s’afavoriria així el desenvolupament de certes habilitats relacionades amb la cura dels fills. Una implicació més gran dels pares (homes) en la criança debilitaria els rols socials, segons els quals la dona és la principal cuidadora de la família.
No obstant això, l’extensió del permís de paternitat també podria tenir inconvenients. Per exemple, podria dificultar la prolongació del període de lactància materna i interferir en la voluntat de les dones que prefereixen dedicar-se exclusivament a tenir cura dels fills durant els seus primers mesos o anys de vida.
Malgrat tot, les importants desigualtats que encara existeixen entre homes i dones, tant dins com fora de la llar, justifiquen la implementació d’aquest tipus de polítiques, que alguns segur que troben massa intervencionistes.
