Llegeixo que la nova llei de l’avortament podria incloure una “baixa menstrual”. No sé què té a veure l’avortament amb la regla, i per què s’hauria de parlar d’això en una llei de l’avortament, però segur que els que s’hi dediquen i l’han redactat, sí. Escric aquest article recordant els dolors terribles que vaig tenir d’adolescent amb la qüestió, la regla, que les nostres mares, amb raó, anomenaven “la mala setmana”. Recordo una vegada, jo devia tenir disset anys, que, enmig del carrer vaig començar a trobar-me malament. Pàl·lida, vaig demanar, en un bar, que em deixessin anar al lavabo, que tenia ganes de vomitar. Vaig fer-ho, i em vaig quedar allà terra, incapaç de moure’m. Els amos, pobres, van trucar a la policia perquè es van pensar que era ionqui i m’havia punxat. Em van dur a l’hospital de Granollers. Allà, un cop m’havien donat un calmant que em va fer veure la glòria, em van dir que quan em casés, em passaria. Volien dir, suposo, quan tingués relacions sexuals. Allò que em passava (mai em van dur al metge) no era, ni pot ser, normal. La regla pot molestar, però no ha de fer un mal que t’impedeixi fer la vida (laboral o escolar). Més gran ja he sabut què passava. No sé si s’hauria pogut fer res, llavors. Però les molèsties lleus de la regla (les que, efectivament, vaig tenir després de casada) no són incapacitants. La regla no és una malaltia. Si s’hi ha convertit, s’ha de tractar.
Trobo que la solució, de veritat, és que les noies i les dones que ho pateixen puguin anar a metges especialistes, perquè la regla no impedeixi res. Si no és així, un cop més, les autònomes, les que paguen 400 euros per poder treballar, les que fan de recaptadores de l’IVA, les que no es poden desgravar ni un menú, es queden amb el cul (i la compresa) a l’aire.
