Llegim que la fiscalia espanyola ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’expulsió d’un perit de la defensa de Laura Borràs, jutjada per haver fraccionat presumptament contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. El perit en qüestió, Emilio Hellín, que ara es fa dir Luis Enrique, va ser condemnat l'any 1982 a 43 anys de presó per segrestar, torturar i assassinar una estudiant de dinou anys. “Qui ha transgredit la llei i el dret d’aquesta manera no pot ser considerat com a cooperador vàlid en cap acte o efecte de la justícia”, diu l’escrit. Gonzalo Boye, l’advocat de Laura Borràs, diu que aquest tècnic “és el millor” i que, per tant, la fiscalia “s’ha posat nerviosa”.
És evident que l’escrit de la fiscalia no és lògic, perquè si ho fos voldria dir que la reinserció no existeix. Potser sí que s’han posat “nerviosos”. Complir la pena ha de ser redemptor. Algú que ha perdut els punts del carnet de conduir pot tornar a conduir després del curset. I pot ser director del Centre de Control de Trànsit. El mateix Gonzalo Boye ha passat per la presó.
Però la qüestió és moral i afecta sobretot, diria, Laura Borràs. ¿És noble contractar un home que va fer-li de tot a una noia de dinou anys per acabar matant-la? “És el millor”, diu Boye. No n’hi ha d’altres? Sempre dic que es pot separar l’obra de l’artista i que si ara em diguessin que Bowie desenterrava cadàvers no podria evitar que em seguís agradant Life on Mars. Però estem parlant d’una obra futura. Potser estem parlant de consum responsable. ¿Haig de contractar una empresa que contamina, per bona que sigui, si n’hi ha una altra que no? ¿Haig de contractar un exmilitant de Fuerza Nueva que va torturar i matar una estudiant basca de dinou anys perquè era comunista? Com se li dona la mà a un ésser així, després dels serveis prestats?
