No cal tenir cap noció de periodisme per deduir la que és, sobre el paper, una de les seves màximes premisses. Tret de casos excepcionals, el periodista mai hauria de ser el protagonista de la notícia. Sembla, però, que aquest precepte no li acaba de quedar clar a algun presumpte professional del sector. L’últim a tornar-ho a demostrar és Vitalii Sediuk, un periodista ucraïnès especialista a fer bretolades a les estrelles internacionals. Aquesta setmana l’han detingut i vetat a Hollywood per haver bufetejat Brad Pitt durant l’estrena de Maléfica. Una proesa més que suma al seu currículum, en el qual pot presumir d’haver-se posat sota les faldilles de l’actriu America Ferrera, haver-se morrejat amb Will Smith i haver grapejat el paquet de Leonardo DiCaprio. Per entendre’ns, Sediuk és el Jimmy Jump de les celebrities nord-americanes, sense barretina i encara amb menys gràcia.
L’extrem al qual ha arribat aquest gamberro amb càmera no és res més que l’evolució natural d’una anomalia comunicativa cada cop més habitual. La plaga dels periodistes protagonistes és un fet. N’hi ha de veterans que cultiven l’egocentrisme comunicatiu des de fa dècades. I se’n troben de novells, capaços de qualsevol indignitat a canvi d’una peça en prime time. Periodistes que imposen la seva opinió, magnifiquen les seves anècdotes i prioritzen les seves fixacions. Cronistes que s’agraden tant que la resta els sembla vulgar i intranscendent. Entrevistadors que fan monòlegs en lloc d’entrevistes i redueixen el paper del convidat al d’un mer contraplà. El futur de la professió podria esdevenir un festival de periodistes protagonistes exhibint-se obscenament per a deliri de la seva audiència. El que considera que és més important que la notícia i que en sap més de tot que el seu convidat no és pas gaire lluny del que li fot una plantofada a la cara de Brad Pitt. De fet, l’única pregunta a la qual probablement no sabria respondre és per què va triar ser periodista, quan en realitat volia ser una vedet.