La perillosa regulació xinesa en IA
La sentència del Tribunal d'Internet de Pequín que diu que el contingut generat per una intel·ligència artificial pot estar subjecte a drets d'autor ha provocat un daltabaix en el món de la IA, sobretot perquè xoca amb les posicions adoptades en altres jurisdiccions importants, inclosos els Estats Units. De fet, aquesta és en part la qüestió: la sentència és un pas més en l'esforç de la Xina per superar els EUA i convertir-se en un líder mundial en IA.
No tothom veu la sentència com un fet tan transcendent. Alguns analistes assenyalen que el Tribunal d'Internet de Pequín és una institució de nivell relativament baix, que opera dins d'un sistema legal on els tribunals no estan obligats a seguir precedents. Però, tot i que tècnicament això és cert, fer aquesta interpretació no té sentit, perquè en el context legal xinès, decisions com aquesta reflecteixen i configuren la política.
El 2017, els líders de la Xina van fixar-se l'ambiciós objectiu d'aconseguir la supremacia global en IA per al 2030. Però els obstacles per aconseguir-ho s'han anat succeint i es continuen multiplicant. Durant l'últim any, els EUA han fet que cada cop sigui més difícil que la Xina adquireixi els xips que necessita per desenvolupar tecnologies avançades d'IA, com ara grans models de llenguatge, que puguin competir amb les que provenen dels EUA. L'administració Biden va endurir encara més aquestes regulacions a l'octubre.
En resposta a aquesta campanya, el govern de la Xina ha esmerçat esforços per accelerar el desenvolupament de la IA, canalitzant grans inversions cap al sector i limitant els obstacles reguladors. En les seves mesures provisionals per a la gestió dels serveis d'intel·ligència artificial generativa, que van entrar en vigor a l'agost, el govern insta les autoritats administratives i els tribunals de tots els nivells a adoptar una posició reguladora prudent i tolerant cap a la IA.
La recent sentència del Tribunal d'Internet de Pequín ens indica que el poder judicial té en compte aquestes directrius. Al cap i a la fi, fer possibles els drets d'autor d'un contingut generat per IA no només reforça directament els incentius per utilitzar la IA, sinó que també augmenta el valor comercial dels productes i serveis d'IA.
Per contra, negar els drets d'autor al contingut generat per IA podria fomentar, sense voler, pràctiques enganyoses, amb la temptació dels artistes digitals de tergiversar els orígens de les seves creacions. Però difuminar les línies entre les obres generades per IA i les creades per humans també suposa una amenaça per al desenvolupament futur de models fundacionals d'IA, que depenen molt de la formació amb dades d'alta qualitat procedents de contingut generat per humans.
Per als Estats Units, els avantatges de prohibir la protecció dels drets d'autor per al contingut generat per IA semblen superar els riscos. L'Oficina de Drets d'Autor dels EUA s'ha negat a reconèixer aquests drets d'autor en tres casos, fins i tot si el contingut reflecteix una contribució humana creativa o intel·lectual substancial. En un cas, un artista va fer més de 600 proves –una inversió considerable d'esforç i creativitat– per crear una imatge generada per IA que finalment va guanyar un premi en un concurs d'art: després van dir-li que els drets d'autor no li serien reconeguts.
Aquesta reticència no és infundada. Tot i que la sentència del Tribunal d'Internet de Pequín s'alinea amb les ambicions d'IA de la Xina avui, també obre una capsa de Pandora de reptes legals i ètics. Per exemple, si els creadors d'obres d'art similars d'IA es disputen entre ells la infracció dels drets d'autor, els tribunals xinesos podrien veure's carregats d'un augment de litigis en un moment en què els tribunals xinesos han d'enfrontar-se a la controvertida qüestió de si els titulars dels drets d'autor poden obtenir una compensació per l'ús de les seves obres generades per IA mentre formaven la IA. Això fa que sigui inevitable una revisió de les lleis i doctrines de drets d'autor existents als tribunals xinesos i a la legislació.
Les preguntes sobre els drets d'autor i la formació en IA ja estan alimentant debats acalorats en diverses jurisdiccions. Als EUA, artistes, escriptors i altres han llançat una sèrie de demandes acusant grans empreses d'IA com OpenAI, Meta i Stability AI d'utilitzar el seu treball amb drets d'autor per entrenar sistemes d'IA sense permís. A Europa, la llei d'IA proposada pel Parlament Europeu exigeix que les empreses revelin qualsevol material protegit per drets d'autor que utilitzin per entrenar sistemes d'IA generativa, una norma que fa que les empreses d'IA siguin vulnerables davant les demandes per infracció dels drets d'autor, alhora que augmenta el poder dels titulars dels drets d'autor en negociacions de compensació.
Per a la Xina, abordar aquestes preguntes podria resultar especialment complicat. La llei xinesa permet l'ús gratuït de materials amb drets d'autor només en circumstàncies molt limitades. Però com que els tribunals xinesos alineen cada cop més les seves resolucions amb les directives de Pequín, sembla probable que, per facilitar l'ús de materials amb drets d'autor per part de les empreses d'IA, aviat comencin a adoptar un enfocament més lax i aprovar un nombre creixent d'excepcions.
El preu, però, podria ser elevat. L'adopció d'un enfocament més indulgent cap a l'ús de materials amb drets d'autor per a la formació en IA, així com la probable inundació de contingut generat per IA al mercat xinès poden acabar descoratjant la creativitat humana a llarg termini.
Des del govern fins als tribunals, les autoritats xineses semblen decidides a garantir que el país pugui ser líder en IA. Però les conseqüències del seu enfocament podrien ser profundes i de gran abast. No és inconcebible que aquesta tendència legal pugui provocar crisis socials com la pèrdua massiva de llocs de treball a les indústries creatives i el descontentament públic generalitzat. De moment, però, es pot esperar que la Xina continuï alimentant la seva indústria de la IA, costi el que costi.
Copyright Project Syndicate